La situació denunciada fa temps tant des d’algunes empreses de la construcció, que consideren que la pràctica de la subcontractació pot suposar competència deslleial, com des del PS, principalment preocupat per la situació d’aquestes persones, ha pogut també ser constatada per Altaveu. Parlant amb alguns d’aquests treballadors, queda clar que les seves condicions laborals estan per sota, especialment pel que fa al salari, del mínim que marca la legislació laboral andorrana. Per a Gallardo, però, aquesta realitat, ara per ara, no es pot considerar “il·legal”.
El ministre ha explicat que, pel que fa a la Llei de seguretat i salut en el treball, aquesta normativa sí que s’aplica a aquest col·lectiu d’empleats. En canvi, no passa el mateix amb altres dos textos. Ni amb la de Relacions Laborals, ni amb la d’Immigració. Aquesta, en el seu article 48, estableix de forma clara que “les condicions de treball i de remuneració ofertes al treballador estranger en cap cas poden ser de natura inferior a les que gaudeixen els nacionals i els residents”.
Per a Gallardo, però, això no es pot aplicar a aquests empleats. Ni tan sols malgrat el fet que l’autorització que reben, justament, es dona seguint la Llei d’Immigració. El motiu? Segons l’informe jurídic encarregat “el dia d’avui, si una persona es desplaça a Andorra i té un contracte a l’origen que no diu el contrari, se li aplica aquest; és el contracte el que fixa si la legislació laboral que va és la de l’Estat d’origen o la del destí”. Ras i curt, per al ministre, un contracte privat signat a una altra jurisdicció està per sobre de fins a dues lleis andorranes.
El mateix Govern admet que alguna cosa grinyola. Gallardo ha parlat primer de “buit legal” i després “d’interpretació”, però ha reconegut que hi ha una “problemàtica” que “intentarem resoldre”. La forma, ha apuntat, serà “seguir l’encomana que ens fa la Llei d’Economia Digital”.
Per això, “prendrem aquest encàrrec i intentarem fer una redacció, una correcció o una modificació de la llei perquè no hi hagi aquesta interpretació”. El procés suposarà “encomanar un informe jurídic per analitzar el buit legal que hi pot haver a la llei”.
El ministre, però, no ha marcat terminis. “Quan pugui ser”, s’ha limitat a indicar. Per tant, tot apunta, vista la proximitat del final de la legislatura, que serà el pròxim executiu qui hagi de prendre alguna decisió. Fins llavors, les situacions de les quals s’ha fet ressò Altaveu, continuaran. I, en aquest temps -caldrà veure si més curt o més llarg- el titular d’Economia ha apuntat que “si hi ha casos de persones que no estan en la situació que desitjaríem, sigui policia, Treball o Immigració, obriran les diligències que siguin oportunes”.
Comentaris (68)