L'FMI fixa la quota d'inscripció d'Andorra en 101 milions d'euros

El cost financer real de pertànyer a l'organisme seria el de bloquejar a Andorra 266.500 euros i una despesa de 4.677 euros per mantenir-lo anualment

Jover i Ballestà durant la roda de premsa d'aquest dimecres.
Jover i Ballestà durant la roda de premsa d'aquest dimecres. SFGA

El ministre de Finançes Eric Jover  ha anunciat aquest dimecres que la quota d'adhesió a l'FMI és de 101,6 milions d'euros. S'han de dipositar 25 milions, comprometre's a reservar 75 milions per possibles crèdits i bloquejar 266.000 euros en comptes al Principat.  El cost anual serà de 4.677 euros. Actualment hi ha 189 països que formen part de l'organisme financer.

El secretari d'Estat d'Afers Financers, Marc Ballestà considera que els beneficis de l'adhesió a l'FMI passen per l'assistència i formació, per l'accès al finançament d'emergència i la millora de la reputació en formar part d'una institució finançera de prestigi. Andorra també tindrà reconeixement i homologació internacionals. El procés d'adhesió va començar el 3 de gener amb la carta de sol·licitud formal a l'FMI seguida de la sol·licitud d'assistència a un director executiu de l'FMI perquè fos el canal de comunicació oficial d'Andorra.

Ara, el Govern haurà d'acceptar la quota i el Consell General haurà de ratificar l'adhesió del conveni d'adhesió. El darrer pas és dipositar l'instrument de ratificació a l'FMI. L'objectiu és poder entrar a formar part de l'organisme abans del mes d'octubre. Per aquest motiu, la llei i el conveni entraran a tràmt parlamentari pel procediment d'urgència. Jover ha volgut detallar totes les xifres de la inscripció. Així, segons la seva explicació, dels 101,6 milions només s'ha d'aportar un 25%, aproximadament uns 25 milions, sis mesos després de l'adhesió i que es poden agafar dels mateixos fons que l'organisme atorga a cada país quan entra a formar-hi part. La quota es divideix en en dues parts: la de la reserva d’actius (RAP), on s’hi destina el 25% del total i que guarda l’FMI, i la part en divisa nacional (LCP), que inclou el 75% restant i que es manté al Principat.

Hi ha 75 milions de la quota que són una "promesa de pagament"

Pel que fa a aquesta segona part, l’LCP, es divideix en tres comptes al país: l’un ha d’incloure el 0,25% del total de la quota (uns 264.000 euros); el segon inclou 2.500 euros en concepte de despeses, per exemple, per si mai s’estableix una delegació de l’FMI al país. En aquest sentit, el ministre ha defensat que “la suma d’aquests diners forma part de les reserves del país, i que no es comptabilitza com a despesa ni endeutament”. Segons Jover, l'FMI abonarà al Govern tres mesos després de formar-hi part el 43% de la quota total i que es podrà utilitzar per pagar el 25% que ha de quedar dipositat a la seu de l'organisme als Estats Units. La resta (75 milions)  és una "promesa de pagament". En principi només s'hauran d'abonar si ho demana l'FMI. Això és pot produir en dos casos: el primer que Andorra disposés d'una moneda pròpia i hi hagués problemes en el canvi de divises i l'altre que l'economia del Principat anés molt bé i que l'organisme demanés els 75 milions per concedir crèdits a països que ho necessitin. En el supòsit que aquesta promesa s’efectués, en cap cas seria per la totalitat de l’import i aquest préstec seria remunerat. Tal com ha apuntat Jover, les xifres poden variar lleugerament perquè els preus reals són amb SDR (la moneda que utilitza l’FMI) i el tipus de canvi i d’interès fluctuen –els utilitzats per a la presentació d’aquest dimecres són els canvis oficials del 29 de juny–.

Aquesta institució internacional va crear-se el 1945 per tal de promoure la cooperació monetària global, assegurar l’estabilitat financera, promoure l’ocupació i el creixement econòmic sostenible i reduir la pobresa. Actualment només hi ha cinc països al món que no en formen part comptant Andorra.

D'altra banda, i pel que fa al Producte Interior Brut (PIB) les previsions són d'una caiguda del -9,8% aquest any amb un dèficit de 111,3 milions d'euros. Ballestà ha argumentat que amb aquesta situació calia trobar fonts de finançament. El Govern ha formalitzat una pòlissa de crèdit de 50 milions d'euros, a més de dur a terme altres accions com l'emissió de bons o el crèdit amb un banc francès. S'han fet contactes amb el Banc Europeu d'Inversions (BEI).

 

Etiquetes

Comentaris (4)

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.