Cal recordar que la previsió de Govern és que, quan s’aprovi la llei, no pugui haver apartaments d’ús turístic aïllats. Qualsevol d’aquests immobles que es trobi en un edifici on no superin el 30% del total, perdrà la llicència en tres anys. No podrà tornar-se a llogar per a vacances. De fet, o es ven o s’haurà de posar en lloguer, vist l’altra part que preveurà la futura llei per al creixement sostenible i pel dret a l’habitatge: que Govern pugui expropiar -o forçar la cessió obligatòria temporal, segons el vocabulari de l’executiu- el pis per posar-ho al mercat d’arrendaments.
Altaveu ha pogut parlar amb persones que tenen apartaments que es veure clarament afectats per aquesta negativa. I la indignació (per no fer servir una paraula més forta) és elevadíssima. I encara més la preocupació. En algun cas, ras i curt, consideren que mesura condemna el seu negoci, la seva forma de vida, al tancament.
És el cas d’un dels empresaris amb qui ha contactat aquest mitjà. Fa dos anys va iniciar el projecte, primer comprant un pis (via hipoteca, lògicament) per donar-li aquest ús. A partir d’aquí, va anar increment l’oferta que tenia amb immobles de coneguts i amics. Actualment, en gestiona uns 30. En tots ells, remarca, sigui ell o els propietaris que li cedeixen la gestió, han fet importants inversions per adequar-los a la normativa que els permet tenir la consideració de ‘cinc estrelles’. Molts diners. I ara, difícilment els podran recuperar si la mesura, tal com s’ha anunciat, tira endavant.
“Hem complert amb tot el que ens han dit. Hem instal·lat aires condicionats. Hem invertit fins i tot en robots de cuina, a posar els llits amb el mínim de centímetres als matalassos o posar televisors de 60 polsades. I, ara, ens diuen que per continuar fent aquesta activitat depenem dels veïns?”, es lamentat tot titllant la mesura, ras i curt, de “barbaritat”. Remarca que “ens hem gastat una fortuna i ara ens obliguen a tancar” i no dubta a qualificar tot plegat com a “l’expropiació d’un negoci”. I, recorda, que això no només condemna el seu modus vivendi. “Jo dono feina a altres persones: empreses de neteja, de bugaderia o de manteniment; si tanco, ells perdran també”, avisa.
Com s’ha dit, l’enuig abasta gairebé tots els que, sigui al 100% sigui de forma complementària, es dediquen a gestionar apartaments per a lloguer turístic. És el cas d’un altre empresari del sector. Gestiona un bloc sencer a Encamp que, lògicament, no es veurà afectat, però també altres tres immobles aïllats. Els va comprar a través d’una hipoteca a molts més anys que el termini previst a la llei i “vam fer unes reformes impecables per estar en consonància amb la llei del turisme”. Ara, tots tres, que “encara estic pagant” els pot perdre. “Això és la meva feina; jo no ho faig com a una cosa complementària. Visc d’això. Si aproven la llei, en el meu cas, tindré un gran perjudici econòmic”, vaticina. I és que, remarca, malgrat que els passi a lloguer normal, difícilment arribarà a cobrir ni tan sols les despeses del préstec i, a aquestes, cal sumar-li les de comunitat que també són elevades. Per tant, amb aquests tres pisos, passarà a perdre diners. “Una llei tan boja no sé si pot passar. És increïble que a Andorra facin coses així, no m’ho explico”, afirma contrariat.
També hi ha preocupació entre persones que, si bé no són empresaris, sí que van apostar per fer una inversió per comprar un pis i donar-li aquest ús. Ara, tenen clar que amb l’aprovació de la llei el canvi d’ús que, tard o d’hora, tindrà l’immoble els obligarà a vendre. Passar a lloguer residencial només suposarà ingressar menys del que es paga pel préstec i les despeses habituals de l’immoble. “Jo tinc un pis a Andorra la Vella i el meu pare i el meu fill, a mitges, un altre. No és un negoci com a tal, però sí un extra que tenim per afrontar la vida a Andorra”, explica. I deixa clar que, si la llei es tira tal com s’ha avançat, “el que ens tocarà fer és vendre el pis i a una altra cosa”.
A més, en el seu cas, posa en relleu un altre risc de la mesura. “Al centre d’Andorra tots els pisos turístics se’ls carregaran, i també a la Massana i Encamp”, afirma. I això suposa que “hi ha un perfil de turista, que existeix, que es quedarà sense oferta. Així, acabarà no venint”,
Els propietaris d’apartaments turístics consultats no neguen, evidentment, que hi hagi una problemàtica amb l’habitatge i que facin falta mesures. Ara bé, entenen que els toca pagar per la mala gestió dels darrers anys. “Parlem d’un problema polític; el que no poden fer és bolcar la responsabilitat en el sector privat”, apunten. També avisen que “la solució de l’habitatge no la podem assumir els particulars” i fins i tot hi ha qui etziba algun dard directe vers Espot: “que s’agafi el xalet de Can Diumenge i faci ell pisos”.
Comentaris (59)