Les dades interanuals surten de la informació publicitada aquest dissabte pel departament d’Estadística del Govern. Evidentment, la comparativa entre el març del 2020 i el març del 2021 és clarament afavoridora per aquest darrer, amb un increment global de les importacions del 28%. És clar que aquest març, tot i les restriccions de la mobilitat, hi havia molta més activitat que els quinze dies últims del març del 2020, quan es va tancar tot allò que no era essencial, com s’ha dit.
Si la comparativa es limita al primer trimestre de l’any, el d’aquest 2021 torna a perdre respecte els primers tres mesos de l’any passat. Torna a ser obvi. El gener i el febrer del 2020 van ser altament productius. Res a veure respecte dels dos primers mesos d’un 2021 en què s’ha anat amb una sabata i una espardenya per culpa, novament, de la crisi sanitària i les limitacions imposades per mirar d’impedir la propagació del virus.
Tots els sectors han patit fortes caigudes, essent les importacions més perjudicades quant a la davallada percentual els que tenen a veure amb l’alcohol i el tabac (-34,8%), la farmàcia i perfumeria (-35,2%) i l’energia, que incorpora els carburants (-33,1). Evidentment, la importació de combustible va experimentar una recuperació notable durant el mes de març. Però no és comparable aquest març, tot i ser dolent, amb el del 2020.
Tots els sectors pateixen, i molt, perquè el juliol i l’agost propers, puguin ser igual de bons o millors que els del 2020. En cas contrari la patacada pot ser excepcional, després de venir, ja, d’un hivern estrepitós per a moltes empreses i grups econòmics. En xifres absolutes, el sector de l’alimentació, tant de l’abril del 2019 al març del 2020, com de l’abril del 2020 al març del 2021, va ser el que va importar mercaderia per un major volum dinerari (201.372.189 euros el primer període per 163.303.244 euros el segon). El denominat sector de diversos no té comparativa possible. L’‘efecte Mata Mua’ ho distorsiona tot. Tant o més que la pròpia pandèmia.