Així, s’apunta que el creixement mensual de l’IPC va ser al maig del +0,7% i es recorda que, a l’abril, va ser de l’1,2%. Per tant, s’entén que malgrat que segueix “el comportament alcista” sí que es denota una “desacceleració”. En tot cas, això no evita que la dada interanual (+6,6%) hagi trencat el seu rècord històric. I a més, amb escreix. Des que el departament la calcula, la més elevada havia estat el 6,1% registrat el juny i el juliol del 2008. Per tant, l’actual es troba cinc dècimes per sobre de la registrada llavors.
L’evolució té, bàsicament, dos responsables. Per un costat, l’alimentació, amb un increment en comparació a l’any passat d’un 8,1%, en gran part culpa dels productes frescos (+9,8%). Per l’altra, els productes petroliers. Bàsicament, els carburants. Fins a un 54,9% més car que al maig del 2021. I cal tenir present que això impacta en dos grups: transport (+14,8%) i habitatge (+6,5%).
L’increment de preus, però, és generalitat en tots els àmbits. I en alguns casos, amb variacions interanuals també destacades. Succeeix amb els mobles i estris per a la llar (+4,2%), l’esbarjo, els espectacles i la cultura (+5%) o l’hoteleria i restauració (+4,2%). També alces, però més moderades, es registren al vestit i calçat (+2,4%), salut (+0,9%) o ensenyament (+1%). No hi ha cap grup on l’evolució sigui en negatiu.
Si es compara amb els països de l’entorn, la inflació a Andorra és elevada, tot i que més baixa que a Espanya que, al maig, va tancar amb un +8,7%. En canvi, se situa per sobre de la registrada a França, que se situa, de moment com a dada avançada, en el 5,2%. Des d’inicis d’any, l’IPC ha crescut un 4,8%.
Comentaris (6)