Aquest divendres es compleixen dos anys del malaurat 10 de març del 2015, quan la publicació d’un ‘Notice’ per part de l’organisme depenent del departament del Tresor americà que lluita contra el blanqueig de capitals va portar el Govern d’Andorra a intervenir Banca Privada d’Andorra (BPA) i a partir d’aquí es va iniciar un procés voraç que ha conduït el país a una greu crisi bancària, econòmica, social i, fins i tot, institucional, de la qual, assegura l'executiu, el Principat se n'ha sortit. Dimecres el portaveu governamental i titular de Finances, un dels protagonistes de tot plegat, Jordi Cinca, lamentava que s'hagués hagut d'afrontar aquesta situació però valorava en positiu la gestió que s'ha fet de la crisi, assegurant que la credibilitat d'Andorra n'ha sortit reforçada. En cap cas va parlar de les desenes de persones que sense cap mena d'il·licitud comesa no poden accedir encara avui als seus estalvis. O a les persones que no han trobat treball o aquelles a les quals no només se'ls va acomiadar si no que, a més a més, se'ls criminalitza sense cap mena de prova fefaent o, en tot cas, vulnerant-los la presumpció d'innocència. Sia com vulgui, dos anys després d’aquella data el país continua encallat en un camí sense aparent sortida i que condiciona el futur. Davant la malaguanyada efemèride el Grup Cierco ha emès un comunicat en què, partint del respecte, que no pas el compartiment, de totes les opinions, lamenta "l'espoli sofert" en tan què màxim accionista del banc intervingut i manté que "no pot fer res més que continuar treballant en la defensa de la seva honorabilitat, la de BPA i la de tots els seus clients i empleats, i continuar treballant en la creació de riquesa per al conjunt de tot el Principat". El comunicat corporatiu és el següent.
Els accionistes majoritaris de BPA han mantingut aquesta setmana una reunió formal amb la representació del Coprincipat episcopal per tractar i valorar la gestió i l’evolució de la situació generada per la intervenció del banc dos anys després que aquesta es produís. Higini Cierco ha tramès al representant personal del Copríncep, Josep Maria Mauri, i a la secretària general del cap d’Estat, Conxita García Moyano, la seva preocupació per les repercussions que ha tingut i encara té una actuació que es considera injustificada i inexplicable. I emmarcada en un procés que només tenia a veure amb BPA de manera col·lateral com ha quedat pal·lès, especialment, d’ençà de la revelació en seu judicial de les amenaces i coaccions sofertes per dirigents de l’entitat bancària i que avui és clar que formaven part de la conxorxa anomenada ‘Operació Catalunya’.
Cierco ha informat Mauri i García durant la trobada al Palau Episcopal de la Seu d’Urgell de les accions encara en curs, posant l’accent en l’existència de tot de documentació que es van intercanviar abans i després del ‘Notice’ del FinCEN les autoritats americanes, les espanyoles i les andorranes. L’accionista majoritari de BPA hauria insistit davant els representants del Copríncep en el convenciment que la Llei 8/2015, coneguda com a ‘llei de l’AREB’ o ‘llei BPA’, té un caràcter retroactiu que la fa inconstitucional i s’ha recordat que els caps d’Estat la van sancionar sense fer-hi cap observació significativa.
Actuació sense sentit
Des del Grup Cierco es té el ferm convenciment que l’actuació sense sentit del Govern i de les institucions que l’han acompanyat en la gestió posterior de la crisi arran de la intervenció de BPA han donat pas als pitjors moments de la història recent del país, que haurà d’assumir un alt cost social i econòmic arran de moltes de les accions governamentals. I lluny de solucionar-se aquella complexa situació, encara resten molts dubtes i incògnites per resoldre que han portat clients, treballadors, accionistes i altres afectats a promoure desenes d’accions judicials contra institucions del Principat i els seus representants. Alhora, molts dels esmentats clients encara no han pogut accedir a la totalitat dels dipòsits, en la majoria d’ocasions per la deixadesa dels gestors de la crisi, una manca de diligència posada de manifest, fins i tot, per exemple, pels reguladors de Panamà.
La mantinguda amb Mauri i García Moyano per part d’Higini Cierco és la primera trobada formal oficial d’ençà de la intervenció de BPA amb la representació del Coprincipat mitrat. No obstant això, poques dates després d’aquell fet, el propi Cierco, com va fer també amb representants del Govern, ja va explicar de manera informal al representant personal del Copríncep la situació viscuda amb els comandaments policials espanyols que van advertir que de no lliurar determinades dades (dels Pujol i d’altres dirigents polítics catalans), BPA i Banco Madrid en patirien les conseqüències. Està previst sol·licitar en breu una reunió amb el Copríncep francès o amb el seu representant personal a París per tal de traslladar-li les mateixes reflexions fetes al Palau Episcopal.
El punt d’inflexió: la declaració a la Batllia
En el repàs d’aquests dos anys no es pot passar per alt la incidència de la declaració judicial feta per Higini Cierco l’agost de l’any passat. Les revelacions efectuades en seu judicial -i que no es van fer abans per evitar de totes totes internacionalitzar el conflicte i complicar-lo encara més quan la voluntat dels accionistes sempre havia estat trobar una sortida pactada a la crisi- i que després també van ser exposades davant la comissió legislativa que analitza el denominat ‘cas BPA’ han quedat plenament validades per les múltiples informacions aparegudes els darrers mesos. La investigació duta a terme per la Batllia per aclarir aquells fets, però, és mínima. Els accionistes majoritaris de BPA van afirmar des del primer dia i mantenen ara sentir-se víctimes d’una conspiració que pretenia ocultar altres problemes o fer prevaldre altres interessos. I en què per acció o per omissió hi van contribuir múltiples actors, també del Principat i, fins i tot, institucions o alguns dels seus representants, que sabien des de molt abans del 10 de març què s’estava coent.
Justament, és el fet d’eludir responsabilitats i d’evitar que es descobreixi fil per randa allò que va passar que origina actuacions fora de mida d’alguns dirigents del país (és impensable, per exemple, que en un plató d’una televisió estrangera, a Barcelona, d’on provenen molts dels clients del Principat, el ministre portaveu, Jordi Cinca, pogués deixar entreveure sense cap prova que a BPA hi passaven diners procedents del terrorisme o el narcotràfic quan ni hi ha cap sentència ferma que ho digui ni tan sols hi ha cap indici del mateix). En moltes ocasions, aquestes sortides de to institucionals que han arribat a l’extrem de judicialitzar missatges telefònics sense cap contingut delictiu l’únic que han aconseguit és rebaixar la credibilitat i la salut de la plaça financera, que veu com els seus integrants perden passius a marxes forçades en virtut, també, dels acords que ha hagut de subscriure Andorra a contracorrent i obligada per les circumstàncies i la debilitat dels seus dirigents alhora de negociar.
Des de l’àmbit polític i administratiu, dos anys després de la intervenció de BPA l’opacitat continua estan a l’ordre del dia. La ‘comissió BPA’ treballa a cegues i sense que les institucions que fins i tot per llei estan obligades a donar compte de les seves actuacions davant el Consell General -per exemple l’AREB- no responguin a les demandes dels representants de la sobirania popular. A dia d’avui, tot just s’està construint l’expedient administratiu en virtut del qual es va desposseir del seu càrrec tots els integrants del consell d’administració de BPA i la seva direcció executiva. Més encara: un any després que es fes públic que PricewaterhouseCoopers (PwC) havia conclòs la seva auditoria, tot i la promesa que aquesta seria lliurada al Consell General, ningú no l’ha vist i ni tan sols se’n sap la seva metodologia de treball ni qui va imposar els criteris perquè un client fos considerat bo o no. Tampoc consta cap firma en l’informe de l’INAF en virtut del qual l’AREB va decidir iniciar el procés de resolució de BPA, que mai no va tenir problemes de solvència ni va ser objecte de cap multa per part del FinCEN com els dirigents polítics del Principat temien i, potser, fins i tot esperaven.
De fet, fins i tot la directora de l’INAF, Maria Cosan, va anunciar el 10 de març del 2015 als accionistes majoritaris del banc i al conseller delegat que aquella sanció econòmica hi seria. Probablement, les institucions andorranes esperaven aquella multa que hauria convertit en insolvent el banc i hauria justificat el procés de resolució gràcies a una directiva europea pensada només per a solucionar problemes econòmics d’entitats bancàries. La resolució de BPA s’està canalitzant a través d’una llei inspirada en aquella directiva però que s’ha hagut d’adaptar de manera precipitada i malament per fer-hi entrar casos en què les entitats bancàries es troben en dificultat per situacions derivades de possibles actuacions d’ordre penal. Actualment, BPA no ens consta que presenti els obligats balanços trimestrals ni s’han fet públics els resultats dels exercicis 2014, 2015 i 2016. Una situació que podem estendre a Vall Banc que, alhora, no opera amb la normalitat bancària deguda sense que l’INAF adopti les mesures que legalment pertocarien.
Accions judicials
Des de l’òptica judicial, els recursos humans i econòmics que han suposat el treball de recerca de PwC no han permès fer evident cap anomalia que justifiqui mínimament la resolució d’un banc, que des del Grup Cierco es manté que en realitat fou un espoli que s’ha anat orquestrant amb el temps i en base a decisions que es van justificant amb altres decisions que cada cop ho fan tot plegat més complexe i més dotat de crispació. Per primera vegada, el Govern d’un país en lloc de defensar una empresa que genera un percentatge important del PIB nacional i que lidera l’obertura internacional, l’acusa sense manies i sense proves. La ‘macrocausa’ judicial esdevé un castell de cartes que ara ja es focalitza cap a una suposada administració deslleial i unes operacions de caixa que feien sistemàticament totes les entitats bancàries del país essent com a mínim tolerades pels reguladors. La investigació judicial no ha permès evidenciar res més que BPA no hagués comunicat ja al seu dia a les autoritats corresponents. O operatives de les quals n’estaven al corrent o bé les institucions reguladores o bé els auditors internacionals que any rere any van validar el compliment normatiu de BPA. Causes obertes més enllà del que va denunciar sense cap prova el FinCEN, que va retirar la proposta de sanció abans d’hora amb la única finalitat d’intentar estalviar-se haver de donar unes explicacions, ja s’han tancat.
Les comissions dineràries que l’organisme depenent del departament del Tresor va denunciar que haurien cobrat de clients suposadament foscos els directius bancaris no s’han localitzat mai perquè mai no van existir. I es mantenen acusacions a partir de sospites inicials en causes obertes a l’estranger que les investigacions dutes a terme en aquestes altres jurisdiccions, i especialment a Espanya, ja han desvirtuat. I l’únic que resta en peu és una certesa: l’‘Operació Catalunya’, de la qual Andorra per acció o omissió va participar, va existir i BPA-Banco Madrid van ser dipositants, entre el 2010 i el 2012, de tot just 5 milions d’euros de la família Pujol, una xifra molt inferior del que la mateixa família hauria suposadament mogut en altres entitats del país. Per això és clau, i així ho estan fent els accionistes majoritaris de BPA, defensar la seva innocència i el bon nom del banc, dels seus treballadors -que conjuntament amb les seves famílies estan patint importants danys morals, econòmics i de salut-, clients i col·laboradors i, en conjunt, de tot el Grup Cierco. D’aquí que es mantinguin accions judicials obertes a múltiples jurisdiccions després d’haver ofert, reiteradament, una sortida negociada a una crisi que s’entenia i s’entén que afecten molt negativament el Principat en el seu conjunt. Un diàleg que el Govern d’Andorra ha rebutjat de manera sistemàtica.
Les accions legals es mantenen obertes, per exemple, als Estats Units. I producte d’aquest treball, lent i minuciós, és cert, ja sabem, perquè així ho han reconegut les autoritats americanes, que hi ha com a mínim 347 pàgines de documentació, incloent-hi correus electrònics, que referides al ‘cas BPA’ es van generar entre el departament del Tresor americà, autoritats espanyoles i autoritats andorranes. Es mantenen els plets necessaris per demostrar davant els tribunals dels Estats Units (com se sap també hi ha causes obertes en aquest sentit a Andorra) els perjudicis que la combinació de l’emissió del ‘Notice’ amb l’actuació de les autoritats andorranes i espanyoles van causar al banc de forma directa i, en conseqüència, als seus treballadors, clients i accionistes. L’únic argument de defensa del FinCEN és que no hi va haver una sanció final, que només hi va haver una proposta que no es va arribar a aplicar, amb la qual cosa s’evidencia que l’únic interès del departament del Tresor americà per retirar el ‘Notice’ va ser no haver de donar explicacions als jutges de la seva decisió i traspassar tot la responsabilitat al Govern andorrà. El FinCEN intenta salvar els mobles després de la mala experiència amb el banc FBME, establert a Xipre i al qual sí que li va dictar una ‘final rule’.
Creure en el país i en el futur, malgrat tot
Obstinats en defensar l’honorabilitat i bon nom no només d’ells si no de tots aquells que van contribuir a engrandir el projecte de BPA però també del conjunt del Grup Cierco, els accionistes majoritaris del banc ara en fase de resolució continuaran promovent totes aquelles accions legals escaients sense oblidar ni restar temps i dedicació a un grup empresarial que ha empleat i emplea centenars de persones. Malgrat que no es poden obviar les dificultats existents actualment al país i els dubtes que susciten alguns dels plantejaments dels nostres governants que massa sovint posen en risc, per exemple, la seguretat jurídica tan cabdal oimés quan es pretén atraure l’enyorada inversió estrangera de qualitat i valor afegit, Grup Cierco continua sòlidament arrelat al país i decidit a fer créixer, com ho ha fet els darrers vuitanta anys, la riquesa del país.
D’aquí que es treballi amb constància i fermesa en el manteniment i fins i tot l’engrandiment de les actuals línies de negoci del conglomerat empresarial. Alhora que s’exploren nous fronts i activitats que ens permetin reforçar el compromís del grup amb Andorra, la seva gent i el seu benestar social i econòmic. Aquest sempre ha estat un dels nostres principis inspiradors que mantenim inalterables malgrat els cops rebuts des de dos anys ençà. No defallirem en l’intent de restituir plenament la nostra honorabilitat tot generant riquesa per al conjunt del país i ho farem amb els valors i principis que han inspirat tota la trajectòria empresarial del grup.
Comentaris