L’actual batlle instructora del ‘cas Valora’, Canòlic Mingorance, ha acabat processant, més de deu anys després de l’esclat de la gestora de capitals, el director de la financera, Xavier Felipó, com a únic responsable de la ‘desaparició’ de més de 23 milions d’euros del compte Òmnibus de la societat, que en conjunt i en xifres rodones, n’hauria d’haver tingut una seixantena. La Batllia acusa Felipó, que a banda de director també era accionista de la gestora, dels delictes d’administració deslleial, estafa qualificada, fallida delictiva i falsejament de comptes socials.
De fet, els delictes pels quals finalment ha estat processats són aquells que ja se li atribuïen gairebé des de l’inici, i pels quals, el llavors fiscal general de l’Estat, el francès Robert Ampuy, va sol·licitar els primers mesos del 2007 que fos enviat provisionalment a la presó. Ampuy va demanar l’empresonament de Felipó per un doble motiu: per la gravetat de les acusacions que es formulaven contra ell i, a més, com a mesura de protecció, ja que hi havia unes 400 persones afectades pel ‘forat’ que tenia Valora i l’ambient, en aquell moment, estava ‘calent’. La Batllia, però, mai no va considerar oportú enviar Felipó a la Comella.
Ja fa molts mesos que, després de diversos recursos, el Tribunal de Corts va deixar Felipó com a presumpte únic eventual responsable dels delictes que haurien portat Valora a la situació en què es va trobar a finals del 2006, i que va obligar a ser intervinguda el 7 de gener del 2007 per l’INAF, en el primer gran escàndol financer de l’Andorra postconstitucional. Durant un temps també van estar sota la lupa judicial els altres dos socis de la gestora, Jordi Jofre i Jordi Martí. També alguns dels perjudicats van demanar que s’inclogués com a responsables de la pèrdua dels diners diverses persones jurídiques, entre les quals hi incloïen Fibanc i Andbank.
D’una manera o altra, les dues entitats bancàries han aparegut lligades a Valora en diferents moments de la seva història. De fet, i arran de l’esclat del ‘cas Pujol’, els investigadors d’aquesta causa a l’Estat espanyol ha tornat a revisar diverses causes paral·leles, entre les quals la referent a Valora, la fallida de la qual encara no s’ha tancat. Valora havia estat participada inicialment, per exemple, per Reig Patrimonia. Oriol Ribas, vicepresident actual d’Andbank i clarament vinculat a Reig Patrimonia, havia estat també lligat a Fibanc. I del departament de banca privada del banc liderat per Carles Tusquets n’era director Jordi Jofre al mateix temps que presidia Valora.
Però la Batllia només atribueix responsabilitats a Felipó. De fet, les irregularitats per les quals s’acusa penalment l’exdirector general de la financera ja van ser denunciades en els seus informes inicials pels liquidadors judicials de la gestora, l’economista Jordi Alcobé i l’advocat Raül González. Tots dos ocuparien més tard altres càrrecs de responsabilitat institucional (ministre l’un; president del consell d’administració de l’INAF encara avui l’altre). Les anomalies detectades per Alcobé i González les corroboraria posteriorment el pèrit contractat per la Batllia, l’auditor francès Philippe Riu.
Irregularitats clares
Liquidadors i pèrit van coincidir en afirmar que s’havien fet operacions de molt risc (amb productes coneguts amb les denominacions Reverse i Laverage) que havien suposat unes pèrdues molt significatives durant els anys precedents al 2006. Però que havien estat ja fora de mida aquell any amb, suposadament, l’afany dels responsables de Valora de voler recuperar el terreny perdut. El propi Felipó, lauredià, va alertar de l’alarmant situació que vivia la gestora al llavors ministre de Finances Ferran Mirapeix. Era el dia de Sant Esteve del 2006. Uns dies després, tot just passat Reis, s’intervenia Valora per part de l’INAF.
I es constatava que s’havien fet adjudicacions de pèrdues de forma aleatòria, fins i tot a clients el perfil dels quals no permetia treballar amb l’operativa tan arriscada emprada, com a mínim, per Valora. A més a més, quan els clients demanaven als responsables de la financera l’estat de les seves posicions i carteres, suposadament se’ls facilitava una comptabilitat que no tenia res a veure amb la realitat. Per tant, i sempre presumptament, Felipó procedia a falsificar els comptes, que és un dels delictes pels quals es processa l’exdirector general de la companyia.
Deu anys després de l’inici del cas, anys més tard que es fes el repartiment dels diners que quedaven al compte a través d’un mètode molt controvertit però avalat pels tribunals andorrans -que va suposar que alguns dels clients perdessin absolutament tot el que tenien dipositat a Valora-, no se sap on van anar a parar els més de vint milions que es van fondre i Felipó és assenyalat com a l’únic responsable de tot plegat. Això sí, quan ja fa molt temps que l’economista es va declarar insolvent.
Ara, la instructora de la causa -abans de Mingorance, la instrucció ha estat en mans de molts altres jutges, sent l’actual magistrada del Tribunal de Corts, Anna Estragués, qui més temps la va ostentar- haurà de sol·licitar a les parts concernides -al seu dia, i contra diverses persones i societats vinculades a Valora es van interposar mig centenar de querelles- s’hi interessa la pràctica de més diligències. Si se sol·liciten nous treballs d’investigació, Mingorance haurà de decidir si s’escau dur-los a terme o, per contra, es deneguen i es fan les conclusions definitives prèvies a l’enviament de la causa al Tribunal de Corts perquè sigui jutjat el cas. La vista, però, encara va per llarg.
Comentaris