Desenes de persones confinades amb símptomes clamen contra ‘l’abandonament sanitari’

Des de personal sanitari a un home que finalment quan se l’ha anat a buscar després de cinc dies avisant ha acabat ingressant a l’UCI en estat greu denuncien el que en un altre moment seria mala praxi

-
-
La sensació de desbordament, real o no, comença a arrelar de manera important entre aquelles persones confinades a casa i amb símptomes compatibles amb el coronavirus. Desenes de persones -des d’una jove de 23 anys que mai abans havia patit cap mena de malaltia fins a personal sanitari- se senten abandonades, sense poder rebre ni tan sols una visita al domicili i, en molts casos, ni tan sols aconseguint contactar telefònicament amb els serveis sanitaris per exposar els seus casos una vegada ja hi han establert alguna comunicació prèviament.

La situació no és nova. Però ha anat a més, a molt més. Des de l’inici de la crisi, molts ciutadans als quals se’ls ha recomanat aïllament domiciliari per precaució davant els símptomes que presentaven ja no han tornat a rebre mai més cap indicació. Ni cap sanitari s’ha presentat als domicilis a observar-los. Mal de cap, dolor muscular, pèrdua de l’apetit, mal de panxa, disminució de la capacitat olfactiva… tot això més enllà de la tos o les dificultats respiratòries s’ha presentat en moltes d’aquestes persones, segons que ha pogut constatar l’Altaveu.

En alguns casos, hi ha desconcert i desconeixement pensant-se que hi hauria els recursos perquè tothom es pogués sotmetre a la prova necessària i pogués ser diagnosticat (o no) de coronavirus si fos el cas. Hores d’ara no hi ha els mitjans per dur a terme la prova, i només en els casos més greus o que requereixen d’una atenció especial per ser població de risc es fan els exàmens corresponents (les denominades PCR) per saber si l’analitzat pateix el virus o no. El cas d’una jove de 23 anys, s’ha apuntat, que més enllà d’exposar els símptomes que la fan estar molt malament ha avisat que hauria estat en contacte amb dos possibles positius.

Un dels malalts en estat més greu encara que no diagnosticat formalment ha estat hospitalitzat aquesta matinada després de reclamar diversos dies que se l’anés a cercar a casa

Fins i tot sanitaris als quals se’ls han fet les proves després d’un confinament a casa i que comencessin a ser simptomàtics tenen dificultats per saber si ja se sap el resultat dels exàmens que se’ls han fet. Passen hores i hores sense poder contactar amb els seus superiors quan, en molts casos, més que el neguit de saber si han emmalaltit o no, el que volen és que els comuniquin que són negatius per poder tornar a treballar. Per poder tornar-se a posar a la primera línia de front. Contactar amb el amb un metge referent generalista també és com impossible aquests dies.

El cas més greu, almenys d’aquells que ha pogut contrastar l’Altaveu, és el d’un home de menys de seixanta anys que finalment aquesta matinada passada, després de dies queixant-se i no rebent més que alguna bona paraula d’ànim des de l’altra banda del fil telefònic, i això quan aconseguir contactar amb algú al 116, ha hagut d’ingressar directament a l’UCI. Està en estat greu i intubat, amb ventilació mecànica. Demà hauria de tenir els resultats de les proves malgrat que ja s’ha advertit als familiars que molt probablement donarà positiu.

Fonts coneixedores d’aquest cas han explicat que es pot entendre que els serveis sanitaris estiguin desbordats, “però no es pot permetre que s’hagi d’arribar a una situació límit havent estat trucant cada dia”. L’home en qüestió, des del primer dia que es va trucar al 116, presentava “un estat febril de més de 38°, tos, molt mal de cap i ofec progressiu segons passaven els dies....i dic progressiu perquè els primers dies l'ofec era momentani però la resposta del professional del 116 era ‘si només t'ofegues de vegades no passa res’. L'únic que ens responien dia rere dia era que li donéssim paracetamol i que anéssim controlant la febre. Inclús, que podia ser normal que la febre variés perquè, en paraules literals, el ‘paracetamol fa fluctuar la febre’”.

Fonts coneixedores d’aquest cas lamenten que tot i les advertències que es feien en les trucades, i mentre l’estat de salut de l’home, confinat a casa des del 17 de març, cada dia que passava era pitjor, una de les possibilitats que mèdicament es va indicar era que tot plegat era possible que es degués “a l’angoixa d’estar tancada a causa durant tant de temps”. En una casa on també hi viu una persona d’edat avançada. El resultat final ha estat, per ara, un ingrés a l’UCI d'un home sense patologies prèvies i relativament jove en estat molt greu i ventilat mecànicament.

Comentaris (28)

Trending