Bessa, la primera autora andorrana en participar en aquest programa, va viure una experiència força positiva a Menorca. L’autora defineix l’experiència com “molt maca” i assegura que ha estat “un honor poder representar Andorra fora de territori andorrà”. Durant l’estada, l’autora va visitar escoles i instituts, on va parlar de les seves novel·les i va compartir el seu procés d’escriptura amb els estudiants. La planificació anticipada va permetre que molts centres educatius incorporessin les seves obres com a lectura obligatòria, fet que va afavorir una gran participació. L’autora va ser rebuda amb entusiasme, especialment per part dels joves lectors, i va destacar la bona organització de les activitats. “Vam fer activitats com ara com s’escriu un llibre, quines parts té una novel·la, els trucs per fer-la, la meva formació com a novel·lista i les inquietuds d’ells”, ha explicat l’autora a l’Agència de Notícies.
En canvi, la visita de Miquel Àngel Adrover a Andorra va ser marcada per una baixa participació, amb només cinc persones a la presentació del seu darrer llibre a una llibreria i unes nou persones en el recital a Sispony. Tot i la baixa afluència, Adrover destaca l’aspecte qualitatiu de les activitats, agraint la proximitat i implicació del públic present, que va generar un espai de diàleg enriquidor sobre la seva obra i altres temes culturals i lingüístics.
L'experiència d'Adrover, tot i ser menys concorreguda, també ha servit per posar en relleu la necessitat de continuar impulsant el projecte Lletres Compartides, i sobre la importància de continuar promovent la defensa de la llengua catalana i de fomentar l’intercanvi cultural.
Per la seva part el director de Promoció Cultural, Joan-Marc Joval, ha fet un balanç molt positiu del projecte Lletres compartides, que ha definit com una iniciativa que ha resultat “molt profitosa”. Segons explica Joval, l'aliança la Institució de les Lletres Catalanes neix amb la voluntat de “posar en circulació tots aquells autors i autores, més aviat novells, que encara no es coneixen més enllà de les nostres fronteres”, facilitant així que els escriptors dels territoris de parla catalana puguin donar a conèixer la seva obra i, alhora, rebre creadors d’altres territoris.
Joval subratlla que el “cor, el sentit de Lletres compartides va d’això”: fomentar la mobilitat, l’intercanvi i la creació de xarxes literàries. En aquest sentit, remarca que l’experiència ha estat “molt positiva” i que es tracta d’una manera efectiva “d’estimular la creació de xarxa i l’activitat en general dels nostres escriptors i escriptores”, dins d’una política de suport a tot el sector cultural.