Justament, preocupada per aquesta sensació, ara unes setmanes la política escaldenca havia tramitat una demanda d’informació per conèixer més aspectes del procés. I és aquí on Cultura ha reconegut que, de moment, tot plegat, va més lent de l’esperat. De fet, per ara, tot just s’ha pogut treure a licitació l’elaboració del projecte executiu. És a dir, buscar algun professional que defineixi quines actuacions s’han de fer a l’edifici de l’annex de l’antic establiment hoteler, ara seu ministerial, per adequar les instal·lacions al seu nou ús.
El futur Arxiu tindria 216 metres quadrats de superfície que es traduirien en 1.400 de lineals, espai que per a Vela és massa petit vist que any rere any s’anirà generant més documentació
Per tant, fins que no es disposi d’aquest projecte, no es podrà iniciar el segon pas: les obres de reforma de l’immoble. I això, segons el calendari que figura en la documentació, ja marca que, en tot cas, no començarien fins al primer semestre de l’any vinent. A partir d’aquí, faltaria definir el temps de durada d’aquests treballs. Serà quan s’hagi finalitzat quan es podrà tirar endavant el traslladat de la diferent documentació. Aquest està “en fase de preparació” i Govern estima un cost de 14.000 euros.
Les futures dependències de l’Arxiu tindrien un total de 216 metres quadrats. I, el que és més important en aquests casos, podrien albergar fins a 1.400 metres lineals de documentació. Aquestes instal·lacions ocuparan els espais de l’actual centre del català, que es traslladaria a l’antic hotel Hermus, que s’està reconvertint en pisos de lloguer assequible però que guanyarà també locals a la seva planta baixa.
Vela, però, es mostra crítica amb el projecte. I és que, alerta, es pot quedar petit ben aviat. “No podrà albergar tota la documentació històrica del país”, adverteix, tot remarcant que “no parlem només de la de Govern sinó també de la d’altres administracions o institucions tant públiques com privades”. I explica que el càlcul dels 1.400 metres lineals “és el que hi ha ara”, però cal tenir en compte que als Marginets es conserva més documentació -dos quilòmetres lineals- que cal expurgar per decidir si s’ha de guardar o noi. A banda, “també hi hauria d’anar la documentació de CATSA que es va comprar”.
La consellera general, que fins a accedir al parlament havia estat la cap de servei, justament, a l’Arxiu, recorda que “en època del ministre Minoves s’havien calculat unes necessitats de 6.000 metres lineals”. Al seu entendre, “cal pensar també en sales com ara les de classificació o expurgació i quan fas un edifici d’aquestes característiques sempre s’ha de fer en un lloc que tingui opció de creixement”.
La parlamentària socialdemòcrata també apunta un altre problema que tindria, en la seva opinió, l’emplaçament triat per Govern. “Tot el circuit que ha de tenir un arxiu seguint les normatives internacionals serà difícil de complir perquè és encabir uns serveis dins d’uns altres serveis que ja existeixen. Vas de convidat a un lloc que ja s’està utilitzant”, argumenta.