Gajano les ha elaborat en “tècnica de motlle i cera tradicional a la cera perduda” i estan fetes en bronze (un 78% coure i 22% estany), segons informa el Bisbat d’Urgell. Se les ha denominat Ramona-Meritxell i Ventura per homenatjar els últims mossens de la parròquia de Canillo (mossèn Ventura i mossèn Ramon) i per emfatitzar, també, la seva ubicació històrica (Meritxell). Són, però, noms femenins tots perquè “les campanes sempre duen noms femenins”, assenyalar Robert Lizarte, cap del departament de Cultura del comú de Canillo.
Aquest matí, precisament, en el marc dels actes de celebració de la festa nacional, el Copríncep episcopal i bisbe d’Urgell ha beneït les campanes. Un moment solemníssim de retorn –autoritats presents– d’un element emblemàtic que fins ara ha mancat al campanar. No ha estat, però, l’únic objecte patrimonial beneït: també ha rebut consagració d’una creu pràcticament idèntica, però no del tot, a la que es va cremar en aquell fatídic incendi. És molt semblant a la malmesa pel foc perquè la ‘nova’ i la vella van ser fabricades per la mateixa foneria (a prop de París, al segle XIX). En aquella època, les creus s’elaboraven per encàrrec després d’haver-ne de triar el model en un catàleg, per tant, en podien sortir de ‘germanes’. I la ‘nova’ és una germana de la vella, és clar. Una germana que ha arribat del poble normand de Gesn, on sempre va estar ubicada. El comú de Canillo l’ha comprat i ara ha quedat instal·lada a tocar de l’antic santuari (tot i que no al mateix lloc exacte que la creu històrica).
Arribar a la creu normada ha estat possible gràcies a la investigació de Jordi Vila, professor de Belles Arts de la Universitat de Barcelona. “Ell ens va posar sobre la pista”, apunta Lizarte. Aquest nou element només ha hagut de passar per un procés de poliment. L’antiga creu, atès el seu mal estat, delicadíssim, no està exposada en cap museu, precisa de la Parte. Beneïts, doncs, els tres objectes, les campanes han sonat. “Que puguem tocar molts anys les campanes”, ha tancat el bisbe. “Que pugueu tocar-los molts anys mossèn Ramon”, ha afegit Serrano Pentinat, però mossèn Ramon ja corria cap al santuari nou, marcat per la puntualitat.
En declaracions posteriors a la missa oficial de Meritxell, la ministra de Cultura, Joventut i Esports, Mònica Bonell, ha celebrat que l’antiga capella pugui recuperar aquests dos elements perquè “és un espai on la gent va molt, on la gent es retroba”. A banda de ser, és clar, un espai que explica “la història de Meritxell i del malaurat incendi”. “El comú de Canillo ens va demanar si podíem intentar penjar les campanes i així ho hem fet. No podien ser, però, les originals i se n’ha fet, finalment, una rèplica exacta. Pel que fa a la creu, aquesta no ha estat possible recol·locar-la perquè va quedar molt trencada”, ha explicat Bonell.
Comentaris (1)