La iniciativa, presentada aquest dijous pel ministeri de Cultura i el departament de Patrimoni Cultural, és la culminació d’un projecte que es va començar a gestar durant la passada legislatura, però que ve d’una feina molt més llarga. Des que el 2009 el centre emissor va passar a ser propietat del Govern, els equips del departament de Patrimoni Cultural han treballat de manera continuada per recuperar un edifici que es trobava en una situació delicada i, sobretot, per reconstruir la memòria d’un espai clau en la història del país.

Des que el 2009 el centre emissor va passar a ser propietat del Govern, els equips del departament de Patrimoni Cultural han treballat de manera continuada per recuperar un edifici que es trobava en una situació delicada i, sobretot, per reconstruir la memòria d’un espai clau en la història del país

“La voluntat era que aquest espai el conegués tothom, no només la gent d’Andorra, sinó també els nostres visitants”, ha remarcat la ministra de Cultura, Mònica Bonell. L’objectiu no era simplement obrir un edifici històric al públic, sinó explicar què hi havia passat entre aquelles parets i quin paper havia tingut Ràdio Andorra en la projecció internacional del Principat durant bona part del segle XX.

Abans d’arribar a aquesta inauguració hi ha hagut anys de recerca, restauració i documentació. La directora del Departament de Patrimoni Cultural, Isabel de la Parte, ha recordat que la recuperació del centre emissor ha estat un treball transversal en què han participat nombrosos equips i institucions, com ara l’Arxiu Nacional i la Biblioteca Nacional, així com especialistes i empreses del país.

Durant aquest temps s’ha catalogat el fons documental i discogràfic de Ràdio Andorra, s’han restaurat col·leccions radiofòniques, s’han impulsat investigacions històriques, documentals i publicacions, i també s’han recuperat els testimonis de moltes de les persones que van viure de prop el funcionament de l’emissora.

Per a De la Parte, aquesta feina era indispensable abans d’afrontar el repte de compartir aquest llegat amb la ciutadania. “És un edifici històric, no un monument”, ha recordat, subratllant que el seu valor va molt més enllà de l’arquitectura. Ràdio Andorra és també una finestra per entendre la internacionalització del país, els canvis socials i econòmics del segle XX i la mateixa evolució de la radiodifusió europea.

Un dels principals reptes era com explicar aquesta història sense alterar un espai que conserva bona part dels seus elements originals. La resposta ha estat la realitat augmentada, una proposta desenvolupada per l’empresa andorrana Blit.

La visita es fa amb tauletes digitals que permeten superposar recreacions virtuals sobre els espais originals. Les filmacions en 360 graus, les reproduccions tridimensionals de la maquinària i els diferents recursos audiovisuals transporten el visitant a l’època en què el centre emissor estava en ple funcionament, sense necessitat d’incorporar elements físics que alterin el patrimoni.

Segons el director de Blit, Marc Colominas, aquesta tecnologia respon precisament al repte d’“intervenir un espai que no es pot intervenir”. L’objectiu era oferir una experiència immersiva que respectés l’autenticitat de l’edifici i, al mateix temps, fos atractiva per al visitant.

Un dels principals reptes era com explicar aquesta història sense alterar un espai que conserva bona part dels seus elements originals. La resposta ha estat la realitat augmentada, una proposta desenvolupada per l’empresa andorrana Blit

Però darrere de la tecnologia hi ha, sobretot, una llarga feina de reconstrucció històrica. El productor del projecte, Héctor Mas, ha explicat que una part important del procés va consistir a recuperar entrevistes ja existents, enregistrar nous testimonis dels antics treballadors de Ràdio Andorra i recopilar informació tècnica, social, política i històrica de les més de quatre dècades de vida de l’emissora.

Amb tot aquest material, el guionista Agustí Franch va estructurar el recorregut en petites càpsules temàtiques que permeten abordar les diferents dimensions de Ràdio Andorra. La voluntat, segons Mas, era trobar un equilibri entre el rigor històric i una experiència accessible per a tots els públics, combinant el vessant pedagògic amb un component més lúdic.

La visita s’articula al voltant de la història d’una família que viu a l’emissora, un fil conductor que acompanya els visitants mentre recorren la sala dels emissors, els antics generadors, els espais de continuïtat i altres dependències del centre.

Amb aquest nou equipament, el Govern pretén anar més enllà d’una simple visita patrimonial. La voluntat és restituir una part de la memòria col·lectiva del país i apropar-la tant als residents com als visitants i, en un futur, també als centres educatius.

L’Espai Memòria obrirà durant els mesos de juliol i agost els dimarts i els dijous, de les 15.30 a les 18.30 hores, i els dissabtes de les 10 a les 13 hores. Les visites seran gratuïtes, però caldrà reservar plaça prèviament. Després de l’estiu, el Ministeri de Cultura preveu integrar aquest nou espai dins l’oferta cultural estable del país amb una programació adaptada a la convivència amb les oficines d’Andorra Turisme, que continuen ocupant bona part de l’edifici.