Khatziemmanuïl és filòloga, especialista i traductora de teatre. Ha traduït, sola o en col·laboració amb altres, 145 obres de teatre català, espanyol i hispanoamericà. El jurat l’ha considerat mereixedora el premi per la seva tasca de difusió de la literatura catalana a Grècia, sobretot al teatre contemporani. Des del 2012 és la directora artística del Festival Iberoamericà de Lectures Dramatitzades, que es fa en col·laboració amb l’Institut Cervantes d’Atenes, on s’han presentat nombroses obres del teatre català per primera vegada en grec. De fet, al llarg de la seva trajectòria ha traduït del català al grec més de cinquanta obres de Josep Maria Benet i Jornet, Cristina Clemente, Josep Maria Miró, Marta Buchaca, Guillem Clua, Lluïsa Cunillé o Sergi Belbel, entre d’altres.
La seva traducció de l’obra ‘Fuenteovejuna’ de Lope de Vega es va estrenar l’octubre de 2021 al Teatre Nacional de Grècia; ha estat guardonada cinc vegades amb el premi Eurodram a la traducció d’obres teatrals, i condecorada per l’estat espanyol amb l’Orde del Mèrit Civil i el premi sense fronteres atorgat per l’Associació d’Autors de Teatre d’Espanya, en reconeixement de la seva aportació a la difusió. El jurat dels XI Premis Internacionals Ramon Llull li han reconegut la seva labor amb el premi de traducció literària a una trajectòria impecable, un guardó dotat amb 6.000 euros i que s’ha entregat en la gala que s’ha celebrat aquest dimecres al vespre a Ràdio Andorra.
Pel que fa al premi a la millor traducció literària, el jurat ha decidit atorgar el guardó a Tiziana Camerani en reconeixement de la seva traducció a l’italià de la novel·la ‘Terres mortes’ de Núria Bendicho. El jurat destaca que la seva feina assegurant que “ha estat capaç d’abordar amb èxit enorme el repte lingüístic que planteja l’obra de Bendicho, mantenint diversos registres dels personatges i el to hipnòtic de l’original”. Camerani és traductora ‘freelance’ des del 1999 del català, francès i anglès cap a l’italià en el sector editorial, i en els àmbits de la cultura i de l’art. En els darrers anys s’ha dedicat a donar a conèixer autores catalanes contemporànies al territori italià. “La traducció és una feina invisible i el Premi Ramon Llull fa que la traducció deixi de ser invisible, per això us ho agreixo per mi i per tota la professió”, ha manifestat, tot posant en relleu que era una feina en la qual s’han de fer molts sacrificis perquè “és gairebé impossible guanyar-se la vida amb traduccions literàries”.
RECONEIXEMENT A LA PINTORA CATALANA ROSER BRU
D’altra banda, el jurat ha reconegut amb el premi a la promoció internacional de la creació catalana a la institució la Fundación Roser Bru, per la seva tasca de difusió, preservació i investigació del llegat artístic i cultural de l’artista catalana Roser Bru i Llop, que va marxar exiliada a Xile l’any 1939 amb la seva família en el mític vaixell Winnipeg, organitzat pel poeta Pablo Neruda. Bru, era pintora i gravadora i va esdevenir una de les artistes més destacades i reconegudes a Xile, on va ser reconeguda amb diversos premis i reconeixements a la seva figura. També va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya, tot i que la seva obra mai va acabar de ser prou reconeguda al territori català. “Hauria de ser més reconeguda i més coneguda per part de la gent d’aquí”, ha afegit.
Roser Bru va exiliar a Xile l’any 1939. Era pintora i gravadora i va esdevenir una de les artistes més destacades i reconegudes a Xile, i les seves obres sempre han estat arrelades a la seva cultura catalana
La pintora va arribar a Xile el 1939 amb la seva família i altres 2.200 persones exiliades després de la Guerra Civil espanyola, i amb 16 anys es va inscriure a l’Escola de Belles Arts de Santiago. Les seves obres sempre han estat arrelades a la seva cultura catalana i xilena, al mateix temps que va incorporar influències de les seves connexions artístiques amb altres països de l’Amèrica Llatina. La Fundació Roser Bru va ser creada per la mateixa artista i la seva família amb l’objectiu de preservar i difondre el seu llegat humà, històric i artístic, i custòdia la col·lecció més grans d’obres i arxius de la pintora. Aquest vespre ha recollit el premi en nom de la fundació, Miquel Bofill, un gran amic de la família i qui també és fill de l’exili català a Xile. Molt emocionat, Bofill ha assegurat que rebre el premi ha estat “tota una sorpresa”, que ha arribat en un moment idoni, ja que tot just la fundació ha fet una projecció de l’obra de l’artista a Girona i els agradaria poder-la portar a tot el territori.
Finalment, i com ja s’havia anunciat amb anterioritat, el guanyador del 34è premi internacional Ramon Llull de Catalanística i a la Diversitat Cultural, ha estat el professor William Cisilino, per la seva tasca per a la valorització de les llengües minoritzades a Itàlia i la seva vinculació amb la promoció i l’ús del friülà en tots els àmbits de la comunicació.
Des del 2011, Cisilino dirigeix l’Agència regional per a la llengua friülana, des d’on impulsa polítiques per a la protecció i difusió de la llengua en tots els àmbits de la vida moderna. Autor de diversos articles i monografies sobre drets lingüístics i cultura friülana, la seva tasca ha estat clau per consolidar el reconeixement institucional i social de les llengües minoritàries a la regió del Friül-Venècia Júlia.
El premi, dotat amb 6.000 euros, es convoca anualment i de forma conjunta per la Fundació Ramon Llull i la Fundació Congrés de Cultura Catalana. Aquest reconeixement té per objectiu valorar el conjunt de l’obra individual d’una persona de fora del domini lingüístic, escrita en qualsevol llengua, i que hagi significat un notable coneixement de la realitat històrica i cultural catalana.
Durant l’acte de lliurament, el cap de Govern, Xavier Espot, ha destacat el moment de vitalitat extraordinària que viu l’àmbit de la cultura catalana. També ha recordat que el Govern treballa perquè Andorra “continuï sent l’escenari de la projecció internacional del català, amb aquest projecte comú que és la Fundació Ramon Llull, i perquè la llengua i la cultura que compartim amb catalans del nord i del sud, valencians, balears, aragonesos de la Franja o algueresos, amb totes i tots, continuï sent sinònim d’obertura, de modernitat, de llibertat creativa, d’identitat i de respecte a la diversitat”. Per la seva banda, el conseller de Política Lingüística, F. Xavier Vila, ha afirmat “el Pacte Nacional per la Llengua de Catalunya com el Pla d’Acció Nacional d'Andorra són dues eines per transformar els reptes comuns en actuacions concretes i palpables. En aquest context, l’intercanvi d’experiències, la construcció de xarxes transversals i la planificació conjunta d’iniciatives permeten compartir recursos i estratègies, i els Premis Internacionals Ramon Llull, igual com la Fundació Llull i l’Institut Ramon Llull, són un exemple de les potencialitats que ofereix aquest treball en comú de tota la comunitat lingüística”.