“Hem consolidat el voluntariat com a eina d’integració i foment del català”, ha destacat la ministra de Cultura, Mònica Bonell, per a qui la dada evidencia que la Llei aprovada l’any passat ja dona fruits. Admet, encara amb camí a recórrer, però ja amb un clar efecte: “hi ha un interès per aprendre català i només amb això ja podem dir que ha tingut un impacte positiu”. Altres indicadors són el nombre elevat d’inscripcions als diferents programes de formació que s’ofereixen des de Política Lingüística.
Per tant, més enllà dels vint anys de vida del programa, també es podia celebrar l’impuls aconseguit. I s’ha fet amb una festa de comiat de curs que s’ha celebrat a La Fada Ignorant i a la qual han estat presents molts dels voluntaris. Més enllà de, lògicament, seguir xerrant en català, tot ells han pogut escoltar l’actuació sempre entretinguda de Lo Pau de Pons.
Per a tots ells, l’experiència viscuda amb el Voluntariat és extraordinàriament positiva. Així ho apuntava l’Helene, una de les persones que enguany s’han apuntat. Feia temps, això sí, que sabia català, però “em deien que havia perdut una mica” i, per això, entenia que era positiu apuntar-se al programa. “I ara estic millorant”, ha assegurat.
D’origen canadenc, l’Helene explica que “si vivim a Andorra, per respecte, hem d’aprendre l’idioma del país”. I, més enllà d’això, amb l’experiència dels seus 30 anys com a resident, assegura que “a mi m’ha obert moltes portes”. Per això, “animo la gent a fer-ho, a parlar en català; jo ho faig i, encara que em contestin en castellà, insisteixo”.
Una opinió similar té la Francesca. En el seu cas, és parella lingüística. És a dir, ajuda a algú que vol aprendre o millorar. Més concretament, a una jove belga que va venir de Brussel·les. Ja ho va fer, remarcar, amb un clar interès pel català: “allà ja va fer classes particulars amb un professor quan sabia que es traslladava amb la seva parella a Andorra”. Al seu entendre, “la paraula clau és el respecte; aprendre la llengua és respectar el país, la cultura, la història i les persones”.
Sobre la nova Llei, la defineix com a “valenta i necessària”. Ara bé, també té clar que, per si sola, no canviarà res. Falta la implicació de la gent. “Hem de mirar de no canviar de llengua de seguida, sinó de continuar amb la nostra”, defensa.