Després d’anys i panys de batallar, de treure el vehicle del tancat on estava a Sant Julià, de dur-lo en un espai adequat per poder-hi treballar i de centrar-se especialment en els elements de planxisteria, ara -de fet, ja fa uns mesos- veient la possibilitat fins i tot de poder restaurar el motor i, molt probablement, poder tornar a posar en marxa el Fargo, aquest pas s’ha anat fent. I la feina, que capitaneja un mecànic de la vella escola coneixedor dels detalls de vehicles antics com pocs hi ha a Andorra, està ja molt avançada.
El més complicat de tot plegat, ara mateix, és poder completar el finançament necessari. Nascut a redós de Velles Cases Andorranes quan Benet n’era el president, el projecte de recuperació del vehicle ha rebut nombroses injeccions dineràries, ja sigui en forma de donacions privades de múltiples col·laboradors, ja sia a través de convenis més formals com els establerts amb institucions tals com el Govern o el comú d’Escaldes.
Com remarca Benet a través de les xarxes socials, des que l’empresa francesa, de París, Currus, va carrossar el vehicle fins que molt probablement, si les previsions no fallen, l’autocar, una mena de minibus, es pugui posar novament en marxa, perquè aquesta és la intenció, encara que sense abusar-ne, “hauran passat prop de 80 anys, part de la història contemporània d’Andorra”.
Comentaris