L’espectacle, tot i que coincideix amb la celebració del 50è aniversari del Santuari, no ha estat pensat especialment per commemorar l’efemèride, sinó per crear un projecte “pensat i fet amb la voluntat de mostrar què significa pel poble la verge de Meritxell”.
I quina és la millor manera de fer un projecte d’aquestes característiques que celebri les tradicions, el patrimoni, la identitat i la cultura andorrana? Doncs, fer-ho unint als diferents esbarts del país en un projecte conjunt. Cadascú té les seves danses i la seva manera de treballar, i per això, entre tots i de la mà de l’associació Contradans (els qui capitanegen el projecte), van decidir incorporar a Juanma Casero, de l’Animal Escola de Teatre, perquè ajudés a crear un fil conductor que acompanyés els 45 minuts de música i dansa. “L’espectacle no és un aplec d’esbarts on van actuant cada un i ja, sinó que la idea és que gairebé no es puguin ni distingir els uns dels altres”, ha explicat.
El procés ha estat llarg: primer hi ha hagut una fase de preproducció molt àmplia, on s’ha escrit el guió, que posteriorment s’ha enviat als músics perquè componguessin les diferents peces pels esbarts, i l’Albert Gumí ha fet un arranjament per unificar la música. Després cada esbart ha començat a assajar individualment i a preparar les coreografies, i alhora Casero ho està supervisant perquè quadrin les diferents escenes, i de cara al final d'agost, es començaran a ajuntar tots per fer els assajos globals. “Érem molt conscients que havien de deixar un espai de creació, de creativitat i de desenvolupament de personalitat de cada un dels esbarts”, ha manifestat.
MERITXELL, LA PATRONA
El relat escollit explica el que ha significat la Verge de Meritxell partint de la llegenda de la troballa de la talla de la Mare de Déu i, passant per la coronació, pel foc i fins a l’actualitat, amb la celebració del 50è aniversari de la construcció del nou Santuari. “Són vuit escenes en les quals les coreografies i la música reflecteixen diferents moments històrics que van des de les èpoques fosques de crisi fins al futur d’esperança”, ha relatat Sandra Tudó, també impulsora de l’obra i membre de la junta de Contradans. “Aconseguirem a través de la música i dansa, un relat que ens identifiqui com a poble, i que a més pot crear un punt d’inflexió perquè en el futur hi hagi més iniciatives com aquesta”, ha afegit, Albert Roig, president de l’Associació Contradans.
La música també juga un paper fonamental en el relat. En aquest sentit, la creació musical, a càrrec d’Albert Gumí, s’ha focalitzat a visibilitzar la diversitat musical del país. Ha participat en la creació el mateix Gumí, Lluís Cartes i Bernat Torra. A més, en l’actuació en directe s’hi afegiran el Trio Daura (Ivan Caro, Nina Planavila i Robert Canela), Elies Porté i Mireia Planas. També hi participa Anna Mangot, a càrrec del vestuari.
L’espectacle es farà el 12 de setembre al claustre del Santuari de Meritxell, i tindrà dues representacions, una a les 19 hores i una a les 21 hores. El pressupost és de 50.000 euros, dels quals 25.000 els aporta el Govern, i l’altra meitat els comuns.
La ministra de Cultura, Mònica Bonell, també ha assegurat que la col·laboració en aquest projecte demostra “el compromís ferm del Govern de preservar i impulsar la cultura popular perquè és una de les eines més poderoses per reforçar el sentiment de pertinença i per mantenir viva la nostra identitat en una societat cada vegada més oberta i global. La cultura tradicional no és una realitat ancorada al passat, és un patrimoni viu que evoluciona, que es renova i que continua explicant-nos com a poble”.
Comentaris