“Estem en un moment molt bo per a l’edició a Andorra, hi ha més segells que mai, hi ha més autors que mai i jo penso que també hi ha més interès que mai”, apunta Vergés, que reconeix que tota aquesta feina es podria fer i que el públic no respongués, però que en canvi, “la demostració clara és que sempre els més venuts a Andorra són títols genuïnament andorrans”.

És per aquest motiu que considera que es viu “l’edat d’or de les lletres andorranes en tots els sentits” i “n’hem d’estar molt contents i intentar allargar una mica aquest xicle al màxim que puguem”.

De la mateixa manera s’ha mostrat “satisfet” de l’anunci fet per la ministra de Cultural, Mònica Bonell, que es preveu incrementar la subvenció que rep l’Associació d’Editors, passant de 12.000 a 19.000 euros gràcies a una actualització del conveni existent entre les parts. “El conveni es va negociar ja fa uns quants anys, el cost de la vida ha augmentat i sobretot, com que està pensat per la internacionalització, quan hem d’anar a fora, el lloguer, el desplaçament i tot ha augmentat de preu una barbaritat”, ha explicat, remarcant que “era una cosa que necessitàvem i que ens permet seguir treballant en aquesta línia”. Segons Vergés, “el ministeri està alineat amb les nostres demandes i quan caminem junts es poden fer molt millor les coses”.

De fet, coincideix amb Bonell que el gran repte que hi ha és aquesta internacionalització. “Tenim una bateria molt gran d’autors i hem d’intentar treballar més per anar cap a fora”, manifesta el secretari de l’Associació d’Editors. Des del seu punt de vista, “això inclou les editorials, que han de poder fer l’esforç de tenir una distribució assegurada fora d’Andorra, superant aquests condicionants de la duana que sempre són complicats, però també exigeix l’esforç de l’Administració de seguir apostant perquè els autors puguin anar a certàmens i puguin fer difusió de la seva obra”.

Vergés reconeix que cal acceptar que “som a les perifèries culturals”, però toca “estar orgullosos del que fem i portar-ho cap a fora”, sent conscients que “segurament d’aquí a 10 o 15 anys estem millor del que estem ara”.

TRADUCCIÓ I COMPRA DE DRETS

Una sortida cap a l’exterior que creu que s’ha de fer apostant pel català, perquè Andorra és l’únic país amb el català com a llengua oficial, però tenint clar que “amb el mercat andorrà només no podem treballar”. Per tant, d’entrada, el primer pas és Catalunya, però el segon repte són les traduccions. “No ens podem internacionalitzar més enllà de l’àmbit català si no som capaços de tenir els nostres llibres traduïts”, exposa, com passa amb qualsevol altra literatura. “Hi ha clàssics que si no s’haguessin traduït la majoria de nosaltres no els podríem llegir”, afirma, per la qual cosa, cal esforç de l’administració donant suport a les subvencions, però també donar-se a conèixer als mercats internacionals que puguin comprar drets. “Que una editorial andorrana pugui traduir un autor al castellà i portar-lo a Mèxic està bé, però el que seria ideal és que una editorial de Mèxic apostés per un autor andorrà amb la traducció. Això seria el gran èxit, però hi arribarem d’aquí a un temps, ara encara estem lluny d’això”.

APOSTA PEL TALENT ANDORRÀ A LA NIT LITERÀRIA

En declaracions a l’Altaveu, Vergés també s’ha referit als canvis previstos a la Nit Literària. Diu que l’associació no té una posició concreta, però reconeix que sí que demanen certes coses, sobretot “que s’aposti pel talent andorrà”.

Així, més que premiar una persona i deixar al resta al marge, el que es vol és “apostar per la creació”. I ho compara amb les beques esportives. “Si només donéssim un premi a un esquiador, només un en sortiria beneficiat i la resta quedaria al marge i no s’hi podria dedicar, per tant, creu que cal fer “un replantejament” i celebra que el ministeri s’alinei amb ells.

A falta de serrells per tancar, creu que s’obre una oportunitat per canviar el concepte de la Nit Literària, un fet que ja tocava tenint en compte que es va crear fa 47 anys. “Però és important que es faci bé i sense presses”.