Originalment, tots els retaules de l’església parroquial de la Massana -com a mínim els quatre situats a les capelles laterals- disposaven de frontals d’altar d’una tipologia i època similars a la peça ara recuperada. Aquests frontals van ser retirats amb les obres de reforma realitzades a finals dels anys cinquanta del segle passat i substituïts per altres de nous. Des d’aleshores, es va perdre el rastre dels originals.
No ha estat fins que un particular es va posar en contacte amb el departament de Patrimoni Cultural per comunicar que estava en possessió d’una peça policromada d’origen litúrgic, un frontal d’altar amb una representació central de la Mare de Déu del Roser, que s’ha pogut recuperar un dels originals i, a través d’una fotografia antiga conservada a l’Arxiu Nacional, s’ha pogut identificar. L’estat de conservació de la peça és bo, amb poques pèrdues o aixecaments de policromia, si bé presenta un important nivell de brutícia superficial i nombroses taques de cera, que seran objecte de tractament durant el procés de restauració.
Els frontals d’aquest tipus segueixen una tipologia molt habitual a Andorra, de la qual se’n conserven diversos exemplars en diferents esglésies del país. Majoritàriament daten del segle XVIII i presenten característiques comunes: els motius decoratius es realitzen amb plantilla, amb les línies del dibuix incises prèviament amb punxó, i s’hi utilitzen sempre els mateixos colors -blau, vermell, ocre-groc i verd- aplicats sobre un fons blanc corresponent a la capa de preparació del suport, que es deixa vista.
L’any 2003 es va dur a terme una intervenció global de restauració a l’església parroquial de la Massana. Entre moltes altres actuacions, es van retirar els frontals instal·lats als anys cinquanta -realitzats sobre suport d’uralita- per la seva potencial toxicitat, i es van substituir per frontals de teixit decorat amb brocats.
D’altra banda, com s’ha dit, el departament de Patrimoni Cultural, el juny de 2025, també va recuperar un hostier procedent de l’església parroquial de Sant Germà i Sant Julià de Sant Julià de Lòria. La recuperació es va formalitzar mitjançant un contracte de donació subscrit per un particular que va manifestar la voluntat de retornar aquesta peça al patrimoni cultural del país. L’hostier havia estat lliurat a finals del segle XX pel rector a un col·laborador de la parròquia.
El ministeri de Cultura, Joventut i Esports va acceptar la donació tenint en compte la singularitat i l’interès cultural d’aquest bé, i ambdues parts van formalitzar l’acord de donació, i això permet la seva conservació, estudi i eventual posada en valor dins del patrimoni cultural d’Andorra.
Des del Govern s’assenyala que aquestes recuperacions posen de manifest la sensibilitat i el compromís de la ciutadania amb la preservació del patrimoni cultural del país. Des del departament de Patrimoni Cultural es valora com un gest de “gran responsabilitat cívica” la voluntat de dipositar o retornar béns patrimonials a les institucions públiques per garantir-ne la conservació, l’estudi i la transmissió a les futures generacions, contribuint així a la protecció i posada en valor del patrimoni col·lectiu d’Andorra.
Comentaris