De l’Arieja a la Cerdanya: Cultura oficialitza el tram andorrà de la Ruta del Ferro als Pirineus

El ministeri ha definit el sender nacional d’aquest itinerari patrimonial, un ‘camí’ de 65 quilòmetres que comença a Auzat, passa per Ordino, la Massana i Escaldes-Engordany i finalitza a Martinet

Susanna Simon, Mònica Bonell, Jordi Serracanta i Olivier Codina durant la presentació.
Susanna Simon, Mònica Bonell, Jordi Serracanta i Olivier Codina durant la presentació. Gerard E. Mur

El ministeri de Cultura ha anunciat avui l’oficialització i la definició del tram andorrà de la Ruta del Ferro dels Pirineus, un itinerari certificat des del 2003 pel Consell d’Europa. Així, el Principat ja té alineat a l’estàndard europeu el seu propi tram. Un itinerari transfronterer, traçat sobre camins i senders ja existents (s’ha aprofitat, per exemple, el GR-10), que implica regions de tres països diferents (França, Andorra i Espanya).

La part andorrana de la ruta comença a Auzat (a l’Arieja) i finalitza a Martinet (la Cerdanya). A l’interior del Principat, els territoris implicats són les parròquies d’Ordino, la Massana i Escaldes-Engordany. Aquesta oficialització és un dels “tres productes cultural” que ha presentat avui Cultura per impulsar el reclam turístic de la Ruta del Ferro. Els altres dos són una guia d’interpretació del tractament del ferro a la vall del Madriu-Perafita-Claror i la senyalització de la petjada siderúrgica a la farga del Madriu.

El projecte de la Ruta del Ferro dels Pirineus –ha assenyalat la ministra de Cultura, Joventut i Esports, Mònica Bonell– “connecta els paisatges del ferro des de l’Atlàntic fins al Mediterrani”. Del País Basc a la costa catalana. La ruta pròpiament andorrana està pensada per ser completada “en 5 o 6 etapes”, ha precisat Jordi Serracanta, conseller de Turisme, Esports i Dinamització del comú d’Ordino. Pensada, doncs, per als excursionistes, que podran traçar un llarg ‘camí’ d’uns 65 quilòmetres. La idea és “estimular el coneixement del territori a través de les excursions a la muntanya”, segons Bonell. Per a Serracanta, la incorporació del tram nacional a la totalitat de la Ruta del Ferro dels Pirineus és la manera de completar “el vessant oriental” del projecte i dona compte de la vinculació del territori amb l’explotació del ferro, de la seva “importància econòmica i artesanal”, però, també, de l’afectació en altres àmbits: paisatge, arquitectura i memòria col·lectiva. En aquest sentit, el sender andorrà “reuneix una trentena d’elements patrimonials, artístics o naturals”. A banda, però, ha afegit Serracanta, també es busca que el visitant acabi visitant altres punts d’interès cultural complementaris a la Ruta del Ferro dels Pirineus: “No només hem pensat en la cosa específica del ferro; hi ha més coses al voltant”.

Per la seva part, Susanna Simon, directora del Pla de Gestió de la vall del Madriu-Perafita-Claror, ha presentat una nova guia d’interpretació per entendre com es va desenvolupar el tractament del ferro a la vall. Una guia, lògicament, vinculada a l’itinerari andorrà de la Ruta del Ferro dels Pirineus (l’etapa que inclou el pas del Principat a Catalunya). “La siderúrgia va ser una activitat intensa que va deixar vestigis visibles, però difícils d’interpretar per part dels visitants”, ha afirmat Simon, que ha fet valdre l’actualització i l’enriquiment de la nova guia (de moment, en versió en llengua catalana, però, aviat, també disponible en anglès, francès i castellà). Olivier Codina, historiador del Patrimoni Cultural, ha presentat el tercer producte lligat a la Ruta del Ferro. En aquest cas, una nova senyalística a la farga del Madriu: “Senyals necessaris perquè la gent pugui entendre el que està veient en aquest jaciment”. Aquesta nova senyalització ja no està concebuda per als excursionistes únicament, sinó que també es vol atraure el “públic espontani”. La lectura de la història de la farga, a més, “es pot fer en els dos sentits”, com la petita ruta interior, de fet, que fa passar el visitant per la farga, la ferreria, el cortal, les cases dels treballadors, els tancats, les cabanes, etc. “Ens permet llegir, en una hora, sis segles”, ha apuntat Codina sobre la senyalística estrenada.

Comentaris

Trending