Fons Casa Cintet: una càpsula del temps de l’expansió comercial d’Andorra

L’historiador Daniel Fité ha estudiat tota la documentació que van guardar els Rossell –pare i fill– per rigor comercial; un patracol que avui vetlla l’Arxiu Nacional i palesa la diversificació empresarial del Principat al canvi del segle XIX al XX

Daniel Fité durant la conferència sobre el Fons Casa Cintet.
Daniel Fité durant la conferència sobre el Fons Casa Cintet.

De vegades, hom acumula papers, paperots i paperassa i no és conscient –de cap manera– que tot aquest patracol tindrà un valor enorme en el futur. Així van actuar Jacint Rossell i el seu fill Jacint-Antonio, comerciants en actiu entre finals del segle XIX i principis del segle XX. Comerciants de la cèlebre Casa Cintet d’Andorra la Vella. Pare i fill van conservar un ingent gruix de documents interns, comercials per dirigir rigorosament el negoci. El fons –estudiat per l’historiador Daniel Fité– està conformat per 20.000 documents, dels quals 8.000 són factures.

Fité, nascut a Cabó i format a Barcelona, ha ofert aquesta tarda la primera presentació pública de l’estudi. Un estudi encarregat per Andorra Recerca + Innovació, la Cambra de Comerç i el ministeri de Cultura. El Fons Casa Cintet, que la família conversava en molt bon estat i va cedir a l’Arxiu Nacional el 2018, palesa l’expansió comercial d’Andorra. Una expansió que per la dimensió del país –en aquell moment– podria semblar-nos inversemblant si és explicada sense documentació que ho acrediti. Però la documentació la tenim. Una sort increïble i un tresor històric que ja es pot consultar virtualment.

“Casa Cintet va despuntar sobre el teixit comercial andorrà”, ha assegurat Fité, que parla d’un negoci comercial “gairebé internacional”

“Casa Cintet va despuntar sobre el teixit comercial andorrà”, ha assegurat Fité, que parla d’un negoci comercial “gairebé internacional”. El fet és que pare i fill estaven vinculats a Barcelona i Tolosa –també Madrid– per abastir-se de productes o primeres matèries per fabricar-ne (alguns clients –sabedors d’aquests viatges– demanaven als Rossell si els podien fer alguna gestió a les ciutats que visitaven). L’ambició de Casa Cintet fou enorme: “Van dedicar-se a gairebé tot: fabricació de llumins, de tabac, de sopa de pasta; venien de tot, també: pernils, bombetes, pells… Ho van tocar gairebé tot, tots els camps comercials”, apunta l’historiador. L’ambició, sovint, també tenia un caràcter trampós (s’aliaven amb els contrabandistes) o cobdiciós (van voler negociar amb el Consell General l’atorgament de diversos monopolis: llumins, llet… Alguns van sortir, altres no).

Per a Fité, el més rellevant del fons examinat és “la seva continuïtat”. “El gruix abraça l’activitat comercial des del 1890 fins al 1910 i és un fons gairebé íntegre”. El valor també rau en el contingut del patracol: informació comercial. Factures, fulls de comptabilitat, correspondència, signatures de contractes… “Els fons comercials són molt escassos. Desapareixen, sovint, amb la finalització de l’activitat”. No fou el cas del Fons Casa Cintet, que ha passat de generació en generació fins avui. “Que s’hagi conservat és un miracle”, segons Fité, que subratlla l’excepcionalitat de l’arxiu “dins del context andorrà, el context pirinenc i, fins i tot, el context català”. Fité parla de Casa Cintet com una casa de “visionaris”. El primer llumí andorrà el van fabricar ells el 1893.

Etiquetes

Comentaris

Trending