Casabella no s’ha mostrat gens sorpresa pels episodis que s’han conegut ara. De fet, ha recordat que durant els 16 anys que va estar com a responsable del Centre d’Art d’Escaldes-Engordany (CAEE) també ho va viure en carn pròpia. “No he patit una situació com la d’ara, però a mi m’han dit això no ho portis”, ha explicat en el marc d’una conversa durant el programa ‘Avui serà un bon dia’ de Ràdio Nacional. De fet, no ha dubtat a afirmar que al seu moment “jo no hauria pogut portar aquesta exposició”, la del Museu de l’Art Prohibit. Amb tot, no ha volgut entrar en detalls, però també ha advertit del precedent negatiu que suposa tot plegat, fent que, potser, a partir d’ara, hi hagi responsables de museus que s’autocensurin per por a la reacció davant d’algunes obres.
Casabella ha volgut mostrar “el màxim suport” a l’equip del CAEE-Espai Caldes i ha criticat que els polítics “només utilitzin l’art i al cultura per fer-se la foto el dia de la inauguració”. “No és això, l’art i la cultura són un dret de totes les persones, va més enllà de tallar una cinta, d’inaugurar uan exposició o d’obrir una biblioteca”, ha exposat, per acabar sentenciant: “si no s’ho creuen, que no ho facin”.
Des del seu punt de vista l’argument de Gili per treure la portada de Charlie Hebdo potencia el discurs de la por i creu que s’hauria d’haver interessat abans per les obres i en tot cas, discutir durant el treball per muntar la mostra, si era adient o no posar-hi l’obra. “Però no pots decidir si no consultes els tècnics”, ha dit, defensant la decisió dels responsables del Museu de l’Art Prohibit. “Les exposicions són un conjunt. Quan ja està tancat és un paquet i o l’agafes tot o no agafes res”. Finalment, ha lamentat que una obra que fa deu anys es va poder veure sense problemes ara s’hagi censurat i ha atribuït el retrocés a l’auge de l’extrema dreta que està condicionant el dia a dia arreu.
FOTOGRAFIES A L’ONU
I en mig del rebombori per la censura a l’exposició sobre la censura, el fotògraf de Govern, Carles Esteve, s’ha decidit a trencar el silenci que feia un any que guardava. El gener del 2024 una imatge seva havia de formar part de la mostra ‘Andorra en una ullada’ que van produir el ministeri de Cultura i el d’Exteriors per commemorar els 30 anys de l’ingrés del Principat a l’ONU. Però l’aleshores ambaixadora, Elisenda Vives, va decidir que ni aquesta imatge, ni un nu de Naiara Escabies podien exposar-se en aquell entorn -no havia suposat cap problema en la resta de ciutats on va fer parada l’exposició-.
Ningú més que l’ambaixadora d’Andorra en la missió diplomàtica davant les Nacions Unides tenia clara la “sensibilitat” amb què treballa l’ONU i, per tant, quan l’experimentada Elisenda Vives va comunicar que havia decidit demanar que no s’exposessin les citades imatges, es va fer confiança a Vives, així ho han indicat fonts governamentals.
Per qüestions de la diferència horària, “la decisió va arribar de bon matí i quan la mostra ja s’havia inaugurat”. Segons les mateixes fonts, la situació “va saber greu”, però no s’hi va donar més tombs ni en cap cas es va considerar que s’havia censurat res perquè les dues fotografies van formar part del catàleg i l’exposició itinerant, i que durava només una setmana, quan va anar a altres seus on es va mostrar i no hi va haver cap altra complicació i les dues imatges van ser plenament visibles.
La imatge d’Escabias reflectia un nu. Però era tan creatiu que la nuesa de la noia calia més imaginar-la que no pas es podia realment veure. Però es pretenia una mostra “plana, neutra”, i novament es recorre a la defensa dels coneixements històrics de Vives i saber suposadament destriar el gra de la palla sobre la sensibilitat que corre per Nova York. Entre cometes, la justificació (injustificada segur) en relació amb la imatge d’Esteve és més senzilla, si es pot dir així.
Una reunió d’una legació turística d’Aràbia Saudí a l’edifici administratiu de Govern. Un grup d’homes i una dona abillats amb turbants islàmics i un hijab i, en un lateral, la imatge del cap d’Estat mitrat. Un religiós catòlic.
“Primer, que es tractava d’una fotografia de polítics en actiu i, segon, que encara s’estava en plena campanya per a la qual Aràbia Saudí havia demanat el vot a Andorra, per poder acollir l’exposició universal. I no es volia que es pogués pensar en un suport implícit.” Aquest va ser ser, asseguren les fonts governamentals, el suposat raonament ‘sensible’ amb què es va justificar la retirada de la fotografia de Carles Esteve. Que ni el comissariat de la mostra ni els autors censurats no alcessin la veu, va ajudar l’administració a fer passar una bonica cortina a la tisorada.
Després d’aquests episodis el col·lectiu La Xarranca també ha fet públics a les xarxes socials dos missatges defensant la llibertat d’expressió artística, el rebuig a la censura i la solidaritat amb els artistes i professionals afectats. “La llibertat d’expressió i de creació és irrenunciable. L’art ha de poder incomodar, qüestionar i denunciar”, manifesten, afegint que “els polítics no poden ni han de censurar l’art, i menys encara, fer-ho unilateralment”.