- El pacte laboral es va donar per tancat pocs dies abans de Nadal i recull aspectes que ja s’estan aplicant des de fa un temps i que no se sap com quedaran si la plantilla no avala l’acord
- Durant el darrer exercici hi ha hagut poc més de vint sortides de treballadors, una rotació que una part del personal atribueix al mal ambient que en general es viu a l’empresa i que la direcció nega
Després de més de dos anys de negociacions, amb diversos trencaments pel mig, i finalitzat un 2017 on el malestar laboral ha anat a més, si no hi ha cap canvi, el Centre de tractament de residus (Ctrasa) posa avui a votació un conveni col·lectiu sobre el qual hi ha molta expectació i una part de la plantilla -caldrà veure quina part a les urnes- tem d’allò més atès que es considera que pot acabar fent perdre alguns dels progressos que el personal havia assolit els darrers temps.
La divisió entre el gros de la plantilla i la direcció de la planta incineradora sembla evident.
La proposta de conveni es va donar per tancada pocs dies abans de Nadal en el marc d’una reunió que va estar presidida per la ministra de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat, Sílvia Calvó, i
recull una quinzena de punts, entre els quals -fina ironia segons les fonts- un d’ells és que els treballadors podran disposar d’una adreça de correu electrònic corporatiu. Segons les fonts, el conveni en qüestió inclou alguns avenços laborals que ja s’estan aplicant des de fa algun temps. I el dubte és què passarà si en la votació que s’ha de fer al llarg d’aquesta setmana, la proposta no és referendada. De fet, segons alguns dels consultats,
hi ha una alta possibilitat que el conveni no rebi un suport majoritari per part de la plantilla.
El clima laboral és complexe, encara que és evident que és molt diferent la versió que en pot donar la direcció a la que en pot donar una part important de la plantilla. Fonts properes a aquesta han destacat, per començar, el desgavell que hi ha hagut rere la negociació d’un conveni que havia estat a punt de tancar-se en moltes ocasions i que mai no havia acabat de quallar. En part, rere aquest fet hi hauria
“els constants canvis de directrius que es donen des de la direcció” i que afectarien no només la negociació del conveni, si no la feina del dia a dia. Segons fonts coneixedores del contingut de la darrera reunió, Calvó hauria demanat als representants dels treballadors que no s’emmirallin ni en les normatives laborals d’Espanya ni en les de França.
Alhora, s’hauria recordat que el conveni embastat és el tercer o quart que es tanca al Principat d’ençà que la legislació laboral permet aquesta fórmula.
Segons la ministra, la proposta que es posa en principi a votació aquesta setmana seria probablement el millor text de tots els que hi ha firmats fins ara. Aquesta circumstància, però, no és compartida per una part del personal, que considera un greuge comparatiu, per exemple, que essent una societat controlada per l’administració i, essencialment, per FEDA, les condicions distin molt de ser les de la parapública. Un dels laments principals dels treballadors és que se’ls demani certes prerrogatives sota el raonament que el forn incinerador presta un servei públic però, en canvi, les condicions laborals no responguin a aquest fet, a l’entendre de la plantilla.
Les fonts consultades han lamentat l’
altíssim nivell de rotació existent a l’empresa. Fonts properes al personal consideren que en gran part les moltes sortides que hi ha, les baixes, són degudes a les pobres condicions laborals i al malestar existent, una situació que fonts de la direcció neguen i creuen que rere les queixes d’una part del personal s’hi amaga un enuig a l’exigència que demanda la direcció. Durant el 2017 hi hauria hagut poc més de vint sortides, el motiu de les quals és de naturalesa diferent. Si s’agafa el darrer any i mig, el nombre de baixes superaria les trenta.
Hi ha sortides, poques, degudes a la finalització de contractes temporals de curta durada. Hi ha sortides degudes al fet que la direcció hauria considerat no superat el termini de prova. Hi ha sortides degudes al fet que el treballador en qüestió ha rebut propostes laborals més atractives i, encara, hi hauria baixes derivades, segons les fonts laborals, al complex clima que es viu a la planta.
“Abans la rotació estava molt centrada en el personal de torns i la justificació era que són molt durs. A FEDA mateix, que també hi ha torns, no plega ningú”, han indicat les fonts que han recordat, però, que els darrers temps les sortides ja han estat més generalitzades.
Que no se superin alguns terminis de prova o que alguns contractats pleguin al cap de poc d’iniciar el vincle laboral, segons les fonts, és indicador del deficient procés de selecció de personal que des de fa molt temps s’estaria seguint. Alhora, les fonts properes a la plantilla consultades han indicat que
cada vegada és més difícil trobar interessats en ocupar determinats llocs de treball. I que cada vegada més s’opta per buscar personal a través de canals que condueixen a l’estranger, especialment a Espanya. “En general l’ambient és dolent”, lamenta una part de la plantilla, expectant amb què passarà amb la votació de la proposta de conveni i què passarà si no s’aprova. O com s’acabarà implementat si realment rep el vist-i-plau.
