L’entitat bancària, la primera en beneficis del país, va obtenir el 2018 poc més de 36 milions de guanys. Crèdit Andorrà no pot repartir dividends. Li toca abans afrontar altres reptes, ordenar la casa. Complir amb les noves disposicions normatives internacionals. Així és com la companyia ha decidit ‘consumir’ pràcticament 30 dels 36 milions de beneficis en els reajustaments comptables als quals està obligada. La resta es destina a reserves.
La junta general ordinària d’accionistes d’aquest dijous va ser la primera que ha liderat des del punt de vista executiu ja en solitari el nou màxim responsable el darrer exercici, Xavier Cornella. El conseller executiu de l’entitat no hauria refusat a explicar amb força detall la situació del banc, segons les fonts consultades, admetent la caiguda de diversos indicadors i la reducció objectiva dels beneficis. Dues circumstàncies haurien influït sobre manera en la davallada de guanys.
De manera global, l’efecte negatiu dels mercats internacionals, que ha suposat una reculada de 900 milions d’euros. Emmarcat en les circumstàncies específiques de la plaça financera andorrana, l’aplicació sense dubtes ja de l’intercanvi automàtic d’informació fiscal ha suposat també un cop notable no només per a Crèdit Andorrà; també per a totes les entitats del país. Encara que la caiguda és la que és i hi ha preocupació entre els principals accionistes del banc, les explicacions de Cornella haurien convençut en gran mesura, segons les fonts.
Cornella continua defensant les ‘no fusions’ alhora que es reorganitza el negoci americà: Miami de referència i la resta de filials abaixarien la persiana
Sobre la valoració de la companyia, Crèdit Andorrà hauria encomanat la feina a Intermoney per tal que fes les anàlisis corresponents. Les diferents valoracions més el preu amb el qual s’han dut a terme les últimes transaccions accionarials hagudes, haurien donat una valoració de cada títol de 602 euros, arrodonit a 600. Cent euros menys que la xifra fixada en la junta de l’any passat. Les fonts consultades han explicat que aquest preu és el que es fixa per a les accions de tipus E, les que històricament havien estat en mans dels treballadors.
Producte d’una reclassificació, hi ha molt poques accions de l’esmentat tipus, i menys titulars encara. De les més de 900.000 accions en què es divideix el capital social de l’empresa, només 7.000 participacions són de tipus E. Aquestes accions només les pot adquirir el propi banc i per això es fixa un valor. L’esmentada xifra també serveix com a referència per a qualsevol transacció. Però la venda de les accions del tipus A, les ordinàries, tenen altres condicionants, especialment el mercat, i segons diverses fonts, el valor real final podria estar força per sota d’aquells 600 euros. Més al tomb dels 350-400 que no pas dels 700 de l’any passat. Però, quedi clar, és sempre el mercat qui dicta sentència.
Durant la junta s’hauria explicat una mica el posicionament en relació a les línies estratègiques de negoci. S’hauria deixat clar que ara per ara l’entitat no aspira a cap fusió interna i no creu que sigui la solució, tal com defensa Xavier Cornella. Que cal anar per altres camins. En aquest sentit, hauria quedat clar que les grans apostes en els mercats estrangers passen per Espanya a través de Banco Alcalá, Luxemburg i una reorientació del negoci a Miami que passa per esdevenir referent bancari per a moltes de les gestores de capital de la zona. Les filials de Perú i Panamà abaixen la persiana i també s’està avaluant agafar el mateix camí en el cas de Mèxic.
Finalment, i entre els punt de l’ordre del dia, s’hauria aprovat la renovació de Rosa Pintat i Gilles Dregi com a consellers i, alhora, s’hauria confiat l’auditoria a PricewaterhouseCooper’s (PwC). De preguntes dels assistents a la junta, com sol ser habitual, n’hi va haver ben poques.
Comentaris (3)