Consumidors del país reclamen més d’1,3 milions d’euros de l’IVA de les compres fetes a Espanya

Des del juny hi ha en marxa un segon dispositiu de validació electrònica de les factures i activació del retorn de la part impositiva, que fa un any que es pot demanar des del primer cèntim d’euro

Els dos quioscos són operatius des del 14 de juny.
Els consumidors del país han recuperat 1.364.000 euros en concepte de l’impost sobre el valor afegit (IVA) que grava els productes adquirits a l’Estat espanyol durant el primer semestre d’aquest any. Des de l’1 de gener i fins al 30 de juny s’han validat electrònicament 45.080 factures. Des del mes passat la validació es pot fer a través d’una segona màquina. A la duana de la Farga de Moles hi ha dos dispositius que automàticament aproven la compra i activen el retorn de la part corresponent a l’impost esmentat.

Que hi haguessin dos quioscos, que és així com ho denomina l’Agència Tributària espanyola, a la Farga era una previsió des de l’inici. Durant el 2019 s’havia de col·locar el segon dispositiu “atenen la nostra planificació de compres i distribució d’aquests dispositius”, expliquen des de l’organisme, que, una vegada col·locada la segona màquina no preveuen que hi hagi d’haver una nova adquisició. Les esperes, en cas de ser-hi de forma puntual, són normalment molt breus. El sistema és molt àgil encara que aleatòriament el format obliga a fer una comprovació manual. Habitualment, però, la validació de la factura és qüestió de segons. És el sistema DIVA, devolució d’IVA.

El sistema DIVA és l’únic operatiu des del primer de gener; i ara fa tot just un any que es va suprimir el mínim de 90,15 euros per poder demanar el retorn de l’impost

La fórmula és obligatòria i la única operativa des del primer de gener, encara que uns mesos abans ja es va posar en marxa el primer dels dispositius operatius per fer com de prova pilot. La combinació d’aquest àgil sistema de validació -que evita haver d’acudir davant els agents de la guàrdia civil per al segellat manual- més la supressió del mínim dels 90,15 per poder fer la reclamació de la part corresponent a l’IVA ha fet incrementar les peticions de retorn i, suposadament, les compres que es fan a l’estranger. I no cal anar gaire lluny per comprovar-ho.

Aquells establiments de la Seu que han decidit modernitzar-se i disposar del programari necessari per poder elaborar la factura útil per després poder-la validar al dispositiu DIVA en el pas per la duana hi han notat. Només cal treure el nas algun dissabte per algunes de les superfícies comercials urgellenques. Si s’aturen a l’hipermercat que hi ha a l’entrada de la Seu venint del Principat observaran d’on són el 80% (o més) dels vehicles estacionats a l’aparcament. ¿Quin volum de facturació fan els residents andorrans a l’estranger? ¿Quantes compres ’s’escapen’ del Principat? És impossible de dir.



No hi ha una translació possible entre l’IVA reclamat i el que s’ha adquirit. Hi ha molts tipus impositius en funció del producte que s’adquireix. El 21%, de normal, sol ser el més elevat. Però hi ha productes bàsica que no estan gravats. Tampoc no es pot fer una comparativa amb les quantitats sol·licitades per al seu retorn, segons l’Agència Tributària, que explica que mentre el segellat ha estat manual “no es discernia. Les peticions estaven dins el total de devolucions d’IVA fetes en tots els punts duaners o no i dins de les devolucions realitzades per qualsevol motiu o causa de devolució”.

El que sí és clar és que sol ser habitual trobar vehicles aturats amb l’objectiu de dur a terme la validació de segons. De l’1 de gener, quan el sistema DIVA és l’únic possible, fins al 30 de juny es van validar, s’ha dit, 45.080 factures que suposen una devolució d’1.364.000 euros. Desglossades aquestes xifres per mesos, el març va ser quan més validacions hi va haver (9.018) i el maig quan es va sol·licitar una volum dinerari de devolució més elevat: 282.000 euros. Ho admeti o no el sector comercial, la combinació de validació àgil i supressió del mínim està fent estralls. S’imposa que el comerç repensi estratègies. Que introdueixi nous atractius i revisió la seva política de preus.

Etiquetes: