L’associació esportiva esmentada va encarregar als dos experimentats tècnics el projecte per adequar dins de les instal·lacions de CATSA, a Sant Julià, una galeria de tir. El material necessari -unes parets molt específiques- va arribar a venir d’Espanya i, de fet, va ser llavors quan es va veure que el projecte era inviable. El material pesava unes 24 tones i, a més, calia un camió-grua per col·locar la nova paret.
En el moment que va arribar el material, però, es va veure com les columnes de l’edifici no aguantarien tant pes. I que, en tot cas, abans calia fer unes obres de reforç de la nau que van resultar inviables perquè calia extreure primer unes neveres impossibles de retirar. En conseqüència, el projecte es va haver de desestimar quan el club de tir havia obtingut i pagat tots els permisos necessaris i havia encarregat els materials.
En una primera instància, el tècnic encara supervivent -els hereus del difunt arquitecte mai es van personar a la causa- va al·legar que a ell sols se li havia encarregat la redacció del projecte i res més. Per aquest motiu, i a partir d’uns testimonis concrets, la Batllia va desestimar la responsabilitat de l’arquitecte. El CETA, però, va recórrer contra la decisió inicial davant el Tribunal Superior, que ha valorat de nou les proves existents i arriba a la conclusió que el compromís dels arquitectes, l’encàrrec que tenien, no era només de la redacció del projecte sinó del seguiment del mateix i el control de les obres que havien de portar a la realització de la galeria de tir.
I si aquesta acaba sent inviable perquè no es van tenir en compte aspectes arquitectònics cabdals, la responsabilitat ha de ser dels tècnics, entre altres coses perquè els responsables del club de tir no tenien cap mena d’expertesa en obres. D’aquí que es consideri els arquitectes els responsables de la inviabilitat del projecte i se’ls condemni a haver d’afrontar les despeses originades, que sumant tots els conceptes pugen a 23.196,54 euros.
Comentaris