Aquells exàmens els van aprovar nou dels aspirants a la plaça d’oficial. Se n’escollien set. Van ser els sots-oficials que van quedar en els lloc vuitè i novè els qui han acabat portant l’afer al Tribunal Superior, que ha desestimat moltes de les pretensions dels recurrents però que admetent algunes de les anomalies denunciades, fa que el procés hagi de tornar enrere i s’hagin de calcular, com va avançar l’Altaveu, alguns aspectes concrets de les notes atorgades. Les diferents fonts consultades han indicat que especialment entre el setè lloc, l’últim que atorgava galons en aquell concurs, i la vuitena i novena places, la diferència de puntuació era molt minsa. També es podria arribar a veure afectat l’aspirant que va quedar situat en sisè lloc.
Amb tot, han assegurat diverses fonts, el daltabaix intern i la repercussió que pot portar tot plegat és més que notable. Entre altres coses, perquè com en tot col·lectiu, els recurrents aixequen certs recels en alguns sectors del cos. Però, sobretot, pel maldecap que pot comportar haver de refer un concurs de fa dos anys amb el perill que acabin saltant dos oficials amb una responsabilitat notable i més encara davant la prompta celebració de la Cimera Iberoamericana. Els dos oficials que més perillen tenen avui responsabilitat en matèria de seguretat exterior, essent el cap de patrulles però depenent d’ell el grup de manteniment de l’ordre; i també ascendència directa sobre els grups especials: el GIPA, els Tedax, el grup caní… però davant la trobada internacional del mes de novembre, el grup de protecció de personalitats.
Les dues places de comandament que més perillen tenen en l’actualitat responsabilitat directa sobre el grup de manteniment de l’ordre i respecte el grup de protecció de personalitats
Internament, a la policia, hi ha molta expectació per veure com es procedeix. Oficialment, la direcció del cos no es pronuncia, i el ministeri d’Interior, segons fonts properes a aquest departament, ha encarregat a l’assessoria jurídica que analitzi com es pot donar compliment a la sentència, que és ferma i executiva. No ha transcendit en aquest afer si l’administració, com va fer en el cas d’un concurs per consolidar places eventuals de docents, voldrà acudir al Tribunal Constitucional, un escenari que hores d’ara sembla poc probable i que, en qualsevol cas, podria servir només per guanyar temps.
Les fonts consultades han remarcat també que el concurs ja va començar amb mal peu des de l’inici, quan es va acceptar tenir en compte formacions que en el moment de tancar-se les candidatures alguns dels aspirants encara no havien completat del tot. Aquest fet ja va comportar que alguns dels altres candidats es queixessin. Allò que va ser acceptat pels responsables del procés al seu moment, ara havia estat qüestionat per aquells mateixos responsables davant el Tribunal Superior, circumstància que la Justícia no ha atès, com tampoc no ha atès algunes de les demandes dels recurrents.
Una solució in extremis i que cal veure com es podria dur a terme sempre que el recàlcul que s’ha de fer faci variar les posicions obtingudes en el concurs pels aspirants que van realitzar els exàmens podria ser obrir un nou procés per elegir més oficials, però sempre hi hauria el perill que alguns dels comandaments que ara puguin ‘saltar’ per les noves valoracions que el tribunal obliga a fer no acabin superant els exàmens o hi hagi nous aspirants que obtinguin més bones notes, tot i que la convocatòria podria limitar les candidatures a aquells que van optar a les places al 2015. Tot, però, està en l’aire. Com ho podrien estar algunes de les places ocupades des de fa cinc anys.
Comentaris (30)