La majoria dels clients de les cases de canvi de Jonestur, a l’Argentina, que al final acabaven dipositant els seus estalvis a Banca Privada d’Andorra (BPA) i també els propietaris d’aquella firma que també eren titulars de comptes al Principat han regularitzat majoritàriament els seus diners ‘refugiats’ a Andorra davant la hisenda argentina, amb la qual cosa, asseguren les fonts, queda clar que no s’havia comès cap delicte que no fos l’evasió fiscal i, en conseqüència, han sol·licitat a l’Agència estatal de Resolució d’Entitats Bancàries (AREB) que d’una vegada per sempre alliberin aquells dipòsits travats a BPA i els passin a Vall Banc com a pas previ a un repatriament cap al país sud-americà.
L’AREB havia desbloquejat alguns dels clients argentins arribats a BPA a través de les cases de canvi de Jonestur. Però encara en quedaven un bon grapat travats. I principalment també els accionistes de la pròpia firma canvista. L’argument de l’agència estatal era que hi havia sospites que l’origen dels diners d’aquells dipositants podria ser no lícit. Tant BPA com els propis afectats sempre han assegurat que l’únic que havien fet era evitar la hisenda argentina per poder refugiar uns diners a Europa vist els ‘corralitos’ que havien hagut de viure al seu país. Eren, per tant, estalvis generats per petits clients, molts d’ells empresaris locals d’un volum de facturació relativament baix (hotelers, comerciants…).
A finals de l’any passat, Argentina va aprovar una llei que vindria a ser equivalent al que Espanya es va conèixer com de l’amnistia fiscal. I entre els mesos de gener i març, tots els clients (i accionistes de Jonestur) que han pogut s’han acollit al seu dret de regularització amb unes penalitzacions menys severes del que ho eren fins fa poc. Segons les fonts consultades, aquells dipositants que no han passat per la caixa del fisc argentí ha estat perquè en tenir els diners travats a Andorra no tenien prou liquiditat per afrontar els diners necessaris en matèria de regularització tributària.
Certament, alguns dipositants també han hagut de passar per caixa per pressions o com a conseqüència d’inspeccions fiscals. La notaria en la qual la immensa majoria de clients de les cases de canvi amb diners a BPA van acudir a atorgar poders per poder fer accions al Principat va ser objecte d’un registre que va acabar facilitant a l’administració tributària argentina dades d’aquells clients. I això va derivar en inspeccions que també han estat l’origen d’algunes regularitzacions.
Les fonts consultades han fet notar que si aquests clients o accionistes de les cases de canvi han pogut regularitzar davant de la hisenda argentina significa que l’origen dels diners, com tenien clar ells i BPA, era totalment lícit. I que l’únic delicte comès era l’evasió fiscal, que hi hauria estat a l’Argentina però que no era punible a Andorra i, per tant, no hauria d’haver estat motiu per travar els dipòsits. A més, havent regularitzat, ara ni tan sols existeix el delicte del frau fiscal.
Per aquest motiu, la immensa majoria dels dipositants i accionistes que s’han acollit a l’amnistia fiscal argentina estan fent peticions a l’AREB adjuntant-hi la documentació conforme han regularitzat la seva situació amb l’objectiu d’aconseguir el desbloqueig.