El Govern i els grups parlamentaris de la majoria s’han mostrat oberts a acceptar que l’Estat assumeixi la responsabilitat subsidiària d’indemnitzar les víctimes de violència de gènere si no ho pot fer el maltractador, tal com estableix el Conveni d’Estambul. Ara bé, no serà immediatament, ja que han defensat que per poder fer-ho s’han d’impulsar diferents canvis legislatius que evitin el que ara suposaria “un greuge comparatiu” amb els afectats per altres delictes. Per això, s’han compromès a analitzar les modificacions necessàries al llarg de l’any vinent per poder-les aprovar al parlament.
Així ho han revelat tant la ministra d’Exteriors, Maria Ubach, com els representants de les tres bancades de la majoria durant el debat al Consell General sobre la qüestió, arran que el grup socialdemòcrata portés al ple la seva oposició a renovar la reserva que Andorra va fer en el seu dia a aquest punt de l’acord internacional. En concret, la que afecta l’apartat segon de l’article 30 del conveni estableix que “l’Estat haurà de concedir una indemnització adequada a qui hagi patit greus danys contra la seva integritat física o salut, en la mesura que el perjudici no estigui cobert per altres fonts, en particular per l’autor del delicte, les assegurances o els serveis socials i mèdics”.
Ubach, que prèviament ha volgut afirmar que “l’atenció a les dones està garantida”, ha tornat a argumentar que la reserva es fa perquè el compliment d’aquesta part suposaria, ara mateix, “un greuge comparatiu amb les víctimes d’altres delictes que també han sofert danys greus”. Tot i això, ha assegurat que “hi ha la voluntat compartida” de retirar-la però, prèviament, “cal adoptar diferents mesures legislatives”, ja que “l’ordenament jurídic no està en disposició de no renovar-la”. Així s’ha compromès a què “durant el 2020 presentarem les lleis necessàries per permetre l’aixecament”.
La ministra ha explicat que “caldrà fer una anàlisi detallada” però ha avançat que implicarà, com a mínim, tocar dues lleis. Una, el Codi Penal; l’altra, la d’erradicació de la violència de gènere i la violència domèstica de l’any 2015. “Un cop entrin en vigor les modificacions”, ha indicat Ubach, “podríem retirar la reserva”.
Qui ha donat més explicacions de cap on podien anar aquests canvis legals ha estat la vicepresidenta del grup demòcrata, Mònica Bonell. Sobre el punt de les indemnitzacions ha indicat que si l’Estat assumís subsidiàriament les de les dones que hagin sofert violència de gènere, això suposaria un “greuge” per part de víctimes d’altres delictes, com ara menors que han sofert actes violents, casos d’intents d’homicidi o, fins i tot, de terrorisme. I serà això, justament, el que s’hagi de corregir en aquestes modificacions legislatives. La consellera ‘taronja’, a banda, ha volgut deixar clar que, al seu entendre, “la necessitat de vetllar per garantir l’autonomia a qui ha patit violència de gènere s’assegura amb el servei d’atenció integral. Cap dona queda desemparada”.
Des del grup socialdemòcrata, Judith Salazar ha “celebrat” la voluntat del Govern, tot i que ha lamentat que “fa cinc anys que es va fer la reserva i fins ara no s’ha fet res”. Per al PS, “la reserva no hauria de tenir lloc” i ha apuntat que “nosaltres ho veiem com un factor de discriminació positiva; per greuge comparatiu el que hem patit les dones al llarg de la història”.
Només el PS ha votat a favor de retirar ja la reserva a l'acord internacional
La reserva, però, continuarà per ara. I és que només el PS ha votat a favor de retirar-la. La resta de grups volen mantenir-la. Des de Ciutadans Compromesos i Liberals s’ha donat suport a Govern. Carles Naudi (CC) ha indicat que “és la postura més equilibrada” però ha avançat que “treballarem per poder aixecar-la” mentre que Eva López (LA) ha afegit que s’hauria d’aprofitar el canvi anunciat al Codi Penal per “modificar tota la part de la violació de les dones”, deixant clar que “és una penetració no consentida i no la feta amb violència”.
Terceravia, en canvi, ha donat a entendre que la reserva s’hauria de mantenir sempre. “El rol de l’Estat no és cobrir indemnitzacions no pagades pels culpables”, ha apuntat, tot defensant que en els casos de violència de gènere “toquen ajudes a nivell social, econòmic i psicològic”.
Comentaris