Cada punt d’anàlisi farà de mitjana 144 tests d’anticossos al dia

Les directrius donades fins ara és que s’atorguin dues cites concretes a totes les persones que es vulguin sotmetre al test. És a dir, si a un ciutadà se li assigna la prova un dilluns a les 9 del matí, se’l tornarà a convocar per dos dilluns després a la mateixa hora. Passaran 14 dies entre el test de la primera tongada i el de la segona, que és el període més o menys d’incubació del virus. Per tant, i com que es compta que cada tongada es pugui realitzar amb una desena de dies, entre la primera fase d’extraccions i la segona es deixaran entre quatre i cinc dies de descans. Segons que figura en un document inicial i, per tant, no definitiu elaborat per l’equip científic que prepara el protocol, no tots els ciutadans s’hauran de sotmetre als dos tests. Hi haurà una part de la població que en tindrà prou amb una sola prova atesa la claredat del resultat.

Si a un ciutadà se li assigna la prova un dilluns a les 9 del matí, se’l tornarà a convocar per dos dilluns després a la mateixa hora; passaran 14 dies del període més o menys d’incubació del virus

Cada punt d’anàlisi farà una extracció cada cinc minuts (la punxada al dit) i una lectura de resultat cada deu minuts. Per tant, per cada persona s’invertiran quinze minuts cronòmetre en mà. L’extracció la farà un professional sanitari amb el suport de dues persones més per si l’han d’assistir. Per les persones que acudeixin en vehicle, la roda d’extraccions anirà del conductor, al copilot, l’acompanyant situat darrere del conductor i, sempre que escaigui, l’acompanyant del darrere del copilot. Una vegada fetes les extraccions -abans de les punxades s’haurà de facilitar el carnet de la CASS-, el vehicle se situarà en el punt que s’indiqui tot esperant que s’acabin les lectures preceptives i, quan aquestes finalitzin, una de les persones auxiliars del punt d’anàlisi retornarà de cop tots els carnets de la CASS corresponents a aquell vehicle.

L’operativa que s’està muntant no és gens fàcil. De fet, els responsables comunals que participen en el disseny logístic de la mateixa van de corcoll, perquè les directrius encara ara són canviants i les corporacions comunals no sempre tenen a disposició els equips, materials o elements que es demanen. Des d’ordinadors a tauletes o contenidors per dipositar material sanitari de rebuig. També hi haurà d’haver un escalfador de peu per cada punt d’extracció per garantir una temperatura ambient que volti els 20 graus centígrads i així assegurar que la sang recollida no es desnaturalitza mentre es fa la lectura.

Els responsables comunals que participen en el disseny logístic van de corcoll perquè les directrius encara ara són canviants i les corporacions no sempre tenen allò que se'ls demana

Entre els serrells que s’han d’anar aclarint amb els comuns, que en la part logística són absolutament claus, hi ha, per exemple, repassar les persones que s’han registrat a la plataforma virtual tot demanant poder-se sotmetre a les proves. Com que l’aplicatiu no deixava fer marxa enrere en el cas d’error, s’ha detectat que hi ha persones o unitats de convivència que s’han registrat més d’un cop. Per tant, cal fer una neteja abans de donar les hores. També cal acabar de perfilar la introducció d’aquelles persones afectades per la ‘bretxa digital’, és a dir, tots aquells ciutadans que pel que sigui no es poden anotar a través de la web i que ho fan o ho faran per telèfon adreçant-se a cadascun dels seus comuns i s’ha de resoldre del tot la inclusió de les persones temporeres i frontereres.

En principi l’aplicatiu informàtic ‘obliga’ a introduir un correu electrònic o un número censal que, segons els casos, no totes aquelles persones que es volen sotmetre als tests, per diferents motius, en disposen. Aquests aspectes els han d’anar solucionant els responsables del disseny de la prova amb els seus homòlegs comunals. El procés, segons que han reconegut diverses fonts, no està sent gens fàcil. La voluntat inicial és que la realització dels testos s’hagués iniciat aquest dijous. Però falta el principal, els dispositius on s’ha de dipositar la sang extreta i que ha de permetre fer la lectura de les immunoglobulines M i G.

Si tot funciona que està previst, s’haurien de fer 7.200 tests al dia arreu del país. Entre personal sanitari, auxiliars, voluntaris, analistes coordinadors i agents de circulació, entre altres persones que han d’intervenir en el procés dels laboratoris mòbils o ‘stop labs’, la previsió és mobilitzar unes 420 persones. A Andorra la Vella hi ha d’haver 16 punts d’anàlisi o recollida, a Escaldes 10, a Encamp 8, a la Massana i Sant Julià de Lòria 7, 4 a Ordino i 3 a Canillo. Tots aquests detalls, pensats tant per a persones que arribin al laboratori mòbil en cotxe, preferiblement, com a peu, s’han d’acabar de definir. Hi ha elements que encara ballen i que es van tancant a mesura que hi ha noves dades o la solució d’eventuals contratemps.

La previsió és mobilitzar unes 420 persones. A Andorra la Vella hi ha d’haver 16 punts d’anàlisi; a Escaldes 10; a Encamp 8; a la Massana i Sant Julià 7; 4 a Ordino i 3 a Canillo

També hi haurà equips mòbils que acudiran als domicilis d’aquelles persones que no es puguin desplaçar als ‘stop labs’. Aquests equips, segons els redactors del protocol d’actuació, han d’estar prioritàriament integrats per personal sanitari amb experiència i sempre que es pugui amb contracte amb el SAAS. D’una banda, per donar confiança als ‘pacients’, que en molts casos seran persones de risc. I, de l’altra, perquè cal que siguin els més experimentats atès que havent d’anar a domicilis seran els que estaran exposats a més risc de contagi.

Nota: la documentació annexada a aquesta informació encara ara es provisional