Béns no declarats, pagaments ‘en B’ i ‘l’efecte saig’ alteren el panorama immobiliari

Les dades oficials de què disposa l’administració sobre transaccions i preus no reflecteixen la realitat ni tenen en compte els factors que realment la condicionen

-
-
Les dades estadístiques que per primer cop ha fet públiques el Govern en relació amb les transaccions immobiliàries i el preu al qual s’han fet aquestes operacions disten força de la realitat, que queda configurada per condicionants que l’alteren i molt. Així ho indiquen experts del sector consultats per l’Altaveu. L’aflorament de béns no declarats venuts a preus per sota del mercat, els pagaments en negre que existeixen des que la fiscalitat és la que és i l’aparició de la figura del saig expliquen millor una situació que les dades fredes de l’administració no reflecteixen.

L’estadística de transaccions immobiliàries referent a l’any 2017 mostrava un increment del nombre de transaccions que es van dur a terme de l’11,6% respecte al 2016. En total es van fer 1.907 transaccions immobiliàries, que és la xifra més elevada des del 2010. L’increment del nombre de transaccions, però, contrasta amb la disminució del nombre de béns immobles transmesos, que van ser un 7,2% menys que al 2016.   

També evidenciaven les dades que a partir d’ara s’aniran publicant cada trimestres que el preu del metre quadrat d’habitatge i sòl en general va quedar situat el 2017 en 1.525 euros, pràcticament un 10% més que l’any anterior. La parròquia on és més car, evidentment, és Andorra la Vella, on aquesta mitjana de preu supera els 2.000 euros fins a situar-se en 2.250 euros, molt per sobre de qualsevol altra parròquia. La tipologia d’immoble que surt més cara en el moment de fer transaccions és la compra-venda d’un local comercial (2.311 euros el metre quadrat) seguit de l’edifici sencer (2.266).

Els experts consideren que en l’actualitat, si es vol comprar obra nova, no es pot fer per gaire menys de 4.000 euros el metre quadrat incloent el marge del promotor

Tot plegat, però, dista molt de la realitat. Per exemple: ¿com és que hi va haver el 2017 un augment tant significatiu de transaccions però, alhora, el volum realitzat és inferior? Les fonts consultades expliquen que “a finals del 2017, els propietaris amb béns no declarats van córrer a fer donacions, vendes estranyes i etcètera per no haver de fer aflorar aquests béns”. S’acostava l’intercanvi automàtic de dades fiscals. “Sobretot es tractava d’apartaments petits i els compradors es varen aprofitar per pagar preus per sota de mercat”, recorden els consultats que asseguren que d’aquí s’explica “la davallada del 10,6% dels preus... perquè ara mateix estan pujant”.

Relacionat amb el preu del sòl i l’immoble genèric, aquells 1.525 euros per metre quadrat de què parla l’estadística, “també permet fer la lectura que són transmissions sota preu, perquè el preu d’obra nova si es té en compte ja només els costos es deu situar al tomb dels 2.500 o els 3.000 euros”, expliquen les fonts. El preu baix també pot indicar que una part s’està pagant ‘en B’. Aquesta part no s’escriptura i, per tant, no queda subjecta als impostos. I les dades estadístiques, surten, precisament, de les operacions oficialment escripturades i formalment declarades. 

A més, remarquen els consultats, “els ‘buscadors' de gangues es mouen en màxims de 1800 euros el metre quadrat, així que si es treu la repercussió del pàrquing i el traster, que sol ser d’entre 15.000 i 20.000 euros en pisos vells, ja es torna a acostar a aquells 1.525 euros de què parla l’estadística”. Les fonts consideren que “avui per avui, si es vol comprar obra nova, no es pot comprar per gaire menys de 4.000 euros el metre quadrat, que inclouria, també, el marge del promotor”.

Finalment, una altra qüestió: “També es veu la incidència del saig. Fins ara els pisos embargats quedaven als llimbs fins que no es trobava un nou comprador. Això també afectava les comunitats, perquè ningú no les pagava. Amb el procediment de subhasta, amb un 70% de valor de mercat en la primera i un 50% en la segona, el procés és molt més ràpid... i si no hi ha ningú es fa l’adjudicació al creditor, al banc, i això també implica transmissions”. És a dir, un altre factor que explica l’increment d’operacions però, en canvi, que el volum dinerari transmès sigui més baix.

Etiquetes

Comentaris

Trending