Algunes preguntes que el director de la UIFAND hauria de poder respondre

Algunes preguntes que el director de la UIFAND hauria de poder respondre
Algunes preguntes que el director de la UIFAND hauria de poder respondre
El director de la Unitat d’Intel·ligència Financera del Principat (UIFAND), Carles Fiñana, compareix aquest dimecres a la comissió de seguiment i vigilància del sistema financer, aquesta mena de comissió d’investigació parlamentària que s’ha creat arran de la crisi de BPA i que, no obstant això, pretén analitzar més el futur que no pas descobrir realment que succeeix en present o quins mals passats hi va haver. La compareixença al Consell General no és pública. Per tant, només hi poden participar els parlamentaris. D’entrada, els consellers preveuen que Fiñana articuli la seva exposició inicial al tomb de quatre grans àrees o qüestions: la normativa que regula l’estructura i funcionament intern i extern de la UIFAND; els protocols d'actuació establerts; les relacions amb els organismes nacionals i internacionals, per raó de la matèria, així com la documentació que se'n deriva; i les mesures per contrarestar eventuals fonts de risc. El director de la UIFAND fa dies que assaja la seva aparició estel·lar malgrat que sigui a porta tancada. Els consellers li poden fer preguntes. Segur que en tenen un bon reguitzell de preparades al cistella. I si aquest no fos el cas, L’Altaveu s’ha posat a pensar en algunes qüestions que, de ben segur, en Fiñana les sabria respondre de memòria i, a més a més, no tindria cap problema en esplaiar-s’hi. Veiem-les.   Per exemple: de ben segur que Fiñana pot explicar quines comunicacions hi ha hagut entre la UIFAND i la FinCEN. I quin és el seu contingut. I no sols pel que fa a les comunicacions escrites… segur que n’hi ha hagut d’orals. Potser el nostre home a la UIFAND també sabria dir-nos si hi ha hagut comunicacions amb els controladors de blanqueig espanyols (Sepblac) i quines respostes va recollir. No estaria de menys que Fiñana detallés quina va ser la relació abans de la crisi, just en el moment d’esclatar el ‘cas BPA’ i quines són, si continuen, les comunicacions actuals. També caldria saber, per exemple, quines comunicacions anaven adreçades al conjunt del sistema financer andorrà i quines altres a BPA en concret. I si hi ha un moment especial que es deixa d’apuntar al sistema per adreçar tots els canons contra el banc ara intervingut. Podria confirmar, o no, l’existència d’un document segellat per la FinCEN el 6 de gener. Aquest document, si hi fos, que tot sembla indicar que hi és, seria al que es va referir, de forma implícita, l’agregat econòmic de l’ambaixada d’Estats Units a Madrid, Anton Smith. ¿La FinCEN s’ha interessat per qüestions o casos relacionats amb altres entitats bancàries del país? Aquesta podria ser una altra pregunta a formular. Igual com saber quants casos hi ha judicialitzats a la Batllia gràcies a l’eficient treball de la UIFAND i a quins bancs afecten. Se suposa que Fiñana coneixia fil per randa detalls dels quatre casos que la FinCEN citava a la seva nota del 10 de març. Però no seria sobrer saber què en pensava de tot plegat el director de la unitat d’intel·ligència lligada tant al ministeri de Finances com al d’Interior i si mai havia pensat que la sang arribaria al riu com finalment va arribar el març. ¿Tan greu era tot plegat? ¿Es tracta de situacions tan excepcionals? ¿A què atribueix Fiñana la nota de la FinCEN?   De preguntes se’n poden fer, i moltes. Per exemple, quins són els canals de comunicació entre la UIFAND i el Govern. O amb l’INAF. Tampoc no estaria del tot malament saber si el director de l’òrgan governamental que ha de combatre el blanqueig de diners reconeix com a autèntics els documents amb els quals es va avalar els mecanismes i les mesures adoptades per BPA. I se li podria preguntar per si té alguna animadversió contra aquest banc o alguns dels seus accionistes. I com és que ha adoptat un perfil tan baix d’ençà de l’aparició de la nota. La directora de l’INAF va fer una compareixença pública i ella en persona es va traslladar a Washington per mantenir converses amb les autoritats americanes. La UIFAND hi va ser, però no pas amb el seu director al capdavant. Per cert, ¿quines recomanacions o instruccions va donar la FinCEN en aquell desplaçaments de tècnics dels supervisors andorrans a la capital americana?   I encara unes qüestions més, en aquest cas lligades, al denominat ‘cas Petroli’, és a dir, a la història dels veneçolans que sembla que va ser un dels desencadenants de tot plegat. ¿És cert que Carles Fiñana donava per fet que l’Estat es podria quedar els 180 milions d’euros que inicialment es van bloquejar? ¿Va basar la seva investigació en alguns elements més que informacions trobades per Internet? ¿Que la Batllia i el Tribunal de Corts acordessin alliberar els fons el va portar a explicar el que no havia d’explicar? ¿És conscient de la responsabilitat del càrrec que ocupa i de les implicacions que poden tenir algunes de les seves formes de procedir? Segur que hi ha molts més interrogants. I no dubtem que els consellers generals les tenen al sarró o al barret i que aquest dimecres les posaran, totes totes totes, damunt de la taula.

Comentaris

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.