Els darrers dies s’han tramitat diversos escrits davant el Tribunal de Corts per sol·licitar que es deixi sense efecte la suspensió del judici i, alhora, perquè s’activi el procediment que ha de portar a decidir si tot un seguit d’informació i dades contingudes en el sumari procedents de causes tramitades i ja concloses a Espanya estan vulnerant, per exemple, la intimitat de diferents processats. A més, un dels lletrats, Josep Anton Silvestre, demana al tribunal que faci cas a la fiscalia i comuniqui al Col·legi d’Advocats el seu suposat mal comportament durant la vista -va marxar-ne per poder presentar l’escrit de recusació- per tal que l’ens professional pugui avaluar dita manera de procedir. Entén Silvestre que la demanda del fiscal obeeix a una rebequeria “infantil” i pretén que d’una vegada per sempre el col·legi dictamini si va fer bé o no.
I és que els lletrats de la causa, i especialment Silvestre, consideren que les ingerències de la fiscalia i, especialment del fiscal general, estan fora de lloc, intentant condicionar, ha denunciat públicament, a batlles, magistrats i fins i tot d’altres institucions, com podria ser el Consell Superior de la Justícia o fins i tot el poder legislatiu, a qui ha sol·licitat per exemple que el secret dels sumaris sigui ampliat de manera molt important. Per tot plegat creu Silvestre que la fiscalia, el fiscal general, Alfons Alberca, s’està excedint de les seves funcions. En concret, i en relació amb la vista del ‘cas BPA’, es recorda que hi ha pel cap baix quatre fiscals adjunts que poden assumir l’acusació pública mentre es decideix si s’aparta Alberca -per ser cunyat de la secretària general de Govern- del cas o no.
Per això, fonamentalment, s’oposa Silvestre a la suspensió dictada de la vista per part del Tribunal de Corts. Tanmateix, i en això coincideix amb altres advocats, mentre la suspensió es mantingui s’està causant una vulneració de drets fonamentals de més d’un dels processats, perquè veuen com dades seves formen part del sumari i no es decideix extreure-les de la documentació que ostenten totes les parts personades en la causa. En aquest sentit, les defenses dels processats que consideren vulnerada, per exemple, la seva intimitat, no entenen com pot ser que el Tribunal de Corts s’hagi tret de la màniga una suposada solució jurídica -que consideren indeguda- per no tramitar el procediment que fins i tot la Constitució estableix com a urgent i preferent.
Per tot plegat les parts veuen amb estupefacció com després d’estar-los acusant per terra, mar i aire d’estar fent suposades maniobres legals per dilatar el procés, ara són els organismes judicials els qui estan ralentint el procés sense motiu aparent i, alhora, sense traslladar a les defenses els eventuals dubtes perquè exposin el seu posicionament sobre, per exemple, si cal o no cal aturar la vista, que ara per ara està ajornada ‘sine die’.
Comentaris (6)