Alberca i Mingorance es traslladen a Panamà per poder fer grossa la bola del 'cas Odebrecht'

Alberca i Mingorance es traslladen a Panamà per poder fer grossa la bola del \'cas Odebrecht\'
Alberca i Mingorance es traslladen a Panamà per poder fer grossa la bola del \'cas Odebrecht\'
  • El fiscal general i la batlle d'instrucció especialitzada tornen la visita a la procuradora panamenya, que l'abril passat va ser al Principat
  • Tots tres asseguren que volen enfortir els llaços de cooperació alhora que com més coneixement recíproc més eficàcia té la col·laboració
  • El país centreamericà té localitzats en comptes andorrans prop de tretze milions de dòlars de persones investigades en aquell país

El fiscal general, Alfons Alberca, i la batlle especialitzada en delictes econòmics i organitzacions criminals organitzades, Canòlic Mingorance, ‘estan de gira’ aquests dies per Panamà. Alberca i Mingorance han respost al convit fet per la procuradora general panamenya, per tant, homòloga directa del màxim representant del ministeri públic andorrà, Kenia Porcell. La fiscal de Panamà va ser el mes d’abril al Principat. Tots tres reforcen la cooperació entre els dos països centrada, ara mateix, en els pagaments que hauria realitzat la constructora brasilera Odebrecht.

Panamà hauria detectat a Andorra 12,8 milions de dòlars dipositats en comptes andorrans que, prèviament, haurien passat per bancs suïssos. El país centreamericà té 24 investigacions obertes relacionades amb Odebrecht i ha imputat 36 persones, dues de les quals els dos fills de l’expresident panameny Ricardo Martinelli. Aquests dos homes serien titulars de diners a Andorra. El viatge d’Alberca i Mingorance, malgrat que no és inaudit, si que és poc usual. I seria pràcticament inverosímil que s’hagués donat abans de l’esclat de la crisi de BPA. Fins fa poc més de dos anys el silenci en relació a qualsevol banc del país era la norma. També des del poder judicial, que com a molt encausava clients. I algun gestor molt puntualment. Les entitats bancàries eren intocables. I la immensa majoria ho continuen sent.

El ‘cas BPA’ ha obert la caixa dels trons i, especialment tot allò que serveix per anar contra BPA i els seus integrants (o exintegrants) és benvingut. El desplaçament d’Alberca i Mingorance, que instrueix al Principat el ‘cas Pernambuco’, que és la derivada andorrana del cas internacional que té com a epicentre la constructora gegant del Brasil, s’emmarca en aquesta criminalització per justificar la intervenció del banc ara ja en fase de resolució. A Andorra només hi ha una causa oberta amb diferents inculpats, tots vinculats a BPA. La policia i la premsa internacional, en canvi, s’ha fet ressò d’almenys un altre gran cas que afectaria a Crèdit Andorrà, i que el vincularia amb un polític peruà, i judicialment no s’ha actuat.  

Tants detalls, però, no es van donar durant la compareixença pública de Porcell, Alberca i Mingorance. Una compareixença que al Principat sí que és inaudita. Rarament el fiscal compareix -per algun conveni; el diari de l’Obertura de l’Any Judicial-, però que un batlle es posi davant d’un micro sí que és inaudit. Una altra cosa és a milers de quilòmetres del Principat. Llavors no hi ha temor a explicar-se. Generalitats, és clar i, això, comprensible. Així, durant les reunions que es van fer aquest dijous i les que es faran aquest divendres amb els fiscals anticorrupció i contra la delinqüència organitzada de Panamà es tractaran, segons la procuradora general panamenya, "temes d'importància per a totes dues nacions, en aquest cas, un dels temes que estarem abordant són els casos d’Odebrecht".


La policia andorrana té comptabilitzat el pas de diners procedents de la constructora brasilera, com a mínim, per BPA i Crèdit Andorrà, però sols s'ha obert una causa contra el banc intervingut i exgestors seus


El fiscal andorrà va agrair a la procuradora Porcell "la facilitat que ens ha donat sempre per a la plena col·laboració en temes realment complexos i que afecten de forma transversal a diverses nacions”. I va explicar que "si no entrem en aquestes col·laboracions, en aquestes fórmules d'ajuda mútua, és segur que cap investigació podrà prosperar”. Alberca també va afirmar que "la col·laboració és l'única forma en què ens podem organitzar nosaltres davant d'aquesta xacra que és el crim organitzat i el rentat d’actius". El màxim representant del ministeri públic del Principat també va apuntar que és del seu interès "saber quins són els nostres punts més comuns" ja que "és el coneixement personal el que facilitarà de la millor de les maneres la satisfacció de l'Estat de dret i la persecució dels delictes".

De la seva banda, la batlle Canòlic Mingorance va reiterar la col·laboració que Andorra dóna a Panamà en el ‘cas Odebrecht', el que fa que les dues nacions es trobin "i per això és important que tinguem una relació fluïda, que permeti una relació judicial completa, en els casos que ens afecten als dos països el més ràpid i el més eficaç possible”. La instructora judicial ha assegurat que "és important conèixer els dos sistemes, tant per a nosaltres com per a Panamà, per aconseguir arribar finalment a una investigació profunda entre les qüestions que ens afecten a nosaltres”.

La trama de corrupció d’Odebrecht s'investiga a Argentina, Xile, Colòmbia, Equador, Mèxic, Portugal, Perú, República Dominicana, Veneçuela i el Brasil, que va ser on van començar a descobrir-se les pràctiques il·legals de la constructora, que tenia en l’època de màxim auge 75.000 empleats. Bancs de tot el món han vist passar diners de la megaempresa brasilera. La immensa majoria de diners transaccionats, com en el cas d’Andorra, no tenien res a veure amb el suborn i la corrupció. Es tractava de pagaments, de primes a enginyers de la companyia, que es retribuïen lluny dels seus països per evitar que el fisc dels seus respectius estats d’origen en tinguessin coneixement.

Una petita part de la grandiosa operativa bancària que duia a terme Odebrecht sí que hauria servit, suposadament, per ‘comprar’, per corrompre polítics i obtenir, d’aquesta manera, obra pública. Al desembre de 2016, el departament de Justícia dels EUA va revelar que la multinacional va admetre haver pagat 788 milions de dòlars en suborns en dotze països de Llatinoamèrica i Àfrica. En el llistat americà dels principals països per on haurien circulat diners, Andorra ni tan sols hi apareix perquè la quantitat en relació al volum global considerat delictiu pels propis Estats Units és ínfima.

Comentaris

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.