En el text enviat als mitjans, l’USdA recorda que el sistema de jubilació del Principat “es basa exclusivament en les cotitzacions de treballadors i empresaris, amb una taxa total del 22% amb la branca malaltia i la branca vellesa”. I, sobretot, apunten que “no rep aportacions regulars de l'Estat, fet que limita la seva capacitat redistributiva”. Per això, indiquen, la pensió mitjana general és de 782 euros mensuals.
El sindicat contraposa aquesta forma de funcionar amb altres sistemes de països de l’entorn, que “combinen les cotitzacions amb aportacions estatals directes fet que permet garantir pensions mínimes i cobrir persones amb trajectòries laborals irregulars”. Així, recorden que a Espanya pla prestació mitjana és de 1.250 euros, a França de 1.400 i, a Suïssa, amb un model mixt basat en tres pilars: una pensió bàsica universal, fons d'empresa i estalvi privat voluntari, es poden assolir entre 2.200 i 2800 francs mensuals.
“Aquestes diferències evidencien que el model andorrà, malgrat els esforços de gestió, presenta dificultats creixents de sostenibilitat financera”, remarquen. I és aquí on recorden que Govern “ha proposat mesures urgents com l'augment de l'edat de jubilació i de les cotitzacions, accions que posen en evidència les fragilitats estructurals del sistema actual”.
A l’entendre de l’USdA, però, cap d’aquestes accions s’hauria de prendre, de moment. Així, es manifesta “el rebuig frontal a aquestes mesures mentre l'Estat no assumeixi, com fan altres països europeus, una responsabilitat directa en el finançament del sistema de pensions mitjançant aportacions econòmiques des dels pressupostos generals”. I és que consideren que “exigir més esforços a treballadors i empresaris sense una implicació real de les finances públiques només agreujarà les desigualtats i afeblirà la confiança en el sistema”.
El sindicat defensa que el posicionament està avalat per un estudi encarregat per ells mateixos, que “ja advertia de la manca d'implicació de l'Estat i de la necessitat d'una reforma estructural que garanteixi la viabilitat del sistema amb criteris de justícia social i equitat”. Aquest model implicaria que la branca malaltia es financi només via impostos. A la vegada, es fa “una crida a la reflexió col·lectiva sobre el paper que hauria de tenir l'Estat en el finançament de les pensions i la necessitat d'establir un sistema més universal i equitatiu que no deixi ningú enrere”.