La compareixença davant la comissió de Justícia, Interior i Afers Institucionals del Consell General havia de servir per presentar l’informe de l’activitat del Raonador durant el 2021, però per començar Vila ha volgut donar a conèixer un fet d’aquest mateix matí. En concret, el cas d’una padrina que viu de lloguer. Així, ha relatat que, sense cita prèvia, s’havia presentat a les noves dependències de l’ens per explicar el seu cas. Novament, vinculat a l’habitatge.
Així, l’any passat ja es va queixar per rebre una carta on se li demanava que, un cop finalitzat el contracte, havia de marxar del pis on resideix des de fa dues dècades. Llavors, ha relatat Vila, ja se li va explicar que podia acollir-se a la pròrroga establerta a les lleis de mesures per al sector de l’habitatge. I així ho va fer. La sorpresa ha arribat fa pocs dies, quan ha rebut “una altra carta que encara l’ha deixat més intranquil·la”.
Vila ha relatat dos casos reals: el d’una padrina a qui dos anys consecutius se li ha enviat carta demanant que deixi el pis tot i haver una pròrroga forçosa del contracte i el d’una família a la que es va arribar a destrossar el quadre de llums per fer-los fora
En aquesta, els gestors de l’immoble l’intentaven fer veure que ella mateixa, a l’hora de demanar la pròrroga l’any passat, s’havia compromès a deixar el pis abans del 15 d’abril. Un punt que, ha remarcat Vila, no era en cap cas així. “És un exemple de les moltes variables, picaresques i maniobres que vaig rebent durant tot l’any”, ha denunciat el Raonador, tot posant en relleu que “si la persona no té l’esma de demanar suport o informar-se, l’acaben fent fora”. En aquest sentit, ha lamentat que “massa propietaris envien la carta i si cola, cola; i hi ha persones que han hagut d’agafar els trastos i han marxat al seu país”.
Al tancament de la compareixença, Vila ha explicat una altra cas: el d’una persona a la qual volien fer fora del pis i li van arribar a arrencar el quadre elèctric. “El van deixar sense llum i sense calefacció”, ha denunciat davant els consellers generals perquè “prenguin la mesura del que està passant i cada dia més”. En aquest sentit, ha alertat que “s’està aguditzant la problemàtica i hi ha intents unilaterals de fer maniobres per part d’alguns desaprensius”, tot parlant directament de voluntat “d’atemorir i coaccionar”.
Davant dels parlamentaris, el màxim representant de la institució ha posat en relleu que el de l’habitatge és, ara per ara, “un tema essencial”. I, sobretot, el principal àmbit de les consultes que rep. El 40% dels expedients oberts durant el 2021, ha remarcat, estaven vinculats a aquest tema. I pel 2021, ha avançat, s’està a punt d’arribar al 50%.
Per això, la part final de la seva intervenció ha estat un dur al·legat remarcant la necessitat que cal anar molt més enllà del que s’ha fet fins ara. “S’han posat mesures, cert; algunes han funcionat millor que altres”, ha comentat, tot afirmant que “no n’hi ha prou”. Així, ha reclamat “una inversió massiva en habitatge”, especialment per part del sector públic, tant en mitjans materials com humans. Per exemple, ha lamentat que no s’hagi optat per construir ja les dues parcel·les de la Borda Nova.
“Hem d’anar a buscar cada metre quadrat construït en desús per veure si es pot convertir en habitatge. Hi ha d’haver la manera d’identificar-lo, de contactar amb el propietari, veure quines solucions hi ha”, ha apuntat. També s’ha mostrat partidari de pensar a transformar plantes baixes en pisos i ha demanat celeritat a l’hora de saber quants immobles buits hi ha.
“L’habitatge serà el gran tema dels pròxims vints anys. Hem de decidir si volem que tothom marxi a la Seu o si volem que es quedin al país”, ha indicat el Raonador als consellers generals presents en la compareixença
L’advertència ha estat clara: “L’habitatge serà el gran tema dels pròxims vints anys. Hem de decidir si volem que tothom marxi a la Seu o si volem que es quedin al país”, ha indicat. Per això, ha posat sobre la taula una sèrie d’idees que, al seu entendre, podrien contribuir a millorar la situació. Entre elles, incrementar el personal de l’Institut de l’Habitage, corresponsabilitzar els comuns o desincentivar les segones o terceres residències en benefici de les primeres. Així, ha apuntat que “es podria fer una moratòria i no donar llicències si els pisos no són per la gent del país”. I ha avisat que “si continuem així, acabarem havent de regular preus”. Així, ha alertat els consellers generals que “facin l’esforç de posar-se seriosament, que si no ens n’anem pel pedregar”.
Curiosament, malgrat que aquestes declaracions són poc menys que una esmena a la totalitat a la política d’habitatge del Govern, d’on ha rebut les crítiques més furibundes Vila ha estat des de Terceravia. El Raonador i el conseller general Joan Carles Camp han mantingut un intens intercanvi de parers, durant el qual ha quedat clar que el parlamentari massanenc s’oposa a qualsevol intervenció al mercat de l’habitatge, tot criticant “la inseguretat jurídica” que, al seu entendre, suposa per als inversors. Vila li ha respost que qui també mereix seguretat és el llogater i ha apuntat que, potser, “si les pròrrogues d’un any creen dubtes, caldria deixar clar que es mantindran durant cinc anys”.
Més enllà de l’habitatge, Vila ha desgranat altres conclusions que, al seu entendre, es desprenen de la feina realitzada. Així, ha lamentat que “hi ha barems massa ajustats per atorgar prestacions socials” i que, de fet, hi ha també “dificultat d’accés als ajuts”. Sobre la CASS ha lamentat que “les altes i baixes mèdiques són massa restrictives” i que els aturs de llarga durada, a vegades, generen “disfuncions”. Al llarg del 2021, el Raonador va obrir un total de 255 expedients, xifra notablement més baixa que els 385 d’un any enrere.
Comentaris (33)