Una quinzena de persones de més de 80 anys viuen soles al país i sense cap mena de suport

El ministre d’Afers Socials afirma que els resultats de l’enquesta presencial feta a més de 400 padrins reforça la voluntat d’apostar pel servei d’atenció domiciliària

Víctor Filloy i Joan Micó durant la presentació dels resultats de l'enquesta.
Víctor Filloy i Joan Micó durant la presentació dels resultats de l'enquesta. Toni Solanelles

Una quinzena de persones de més de 80 anys resideixen al país solen i sense tenir ningú a qui recórrer en un cas de necessitat. Aquesta és una de les dades que es desprèn d’una enquesta realitzada pel Centre de Recerca Sociològica (CRES) en coordinació amb el ministeri d’Afers Socials. S’ha contactat amb més de 400 padrins de manera presencial, el que ha permès també detectar algun cas, pocs, de situació realment complicada en domicilis. La major part de la població que supera els 80 anys viu entre Sant Julià, Escaldes i Andorra la Vella.

Tres de les conclusions més qualitatives que quantitatives de l’estudi, que serà evolutiu i s’ampliarà per a les persones a partir de 70 anys, són que hi ha un alt nivell de dependència entre la gent gran. O que, en paraules de Joan Micó, director del CRES, els resultats de l’enquesta permeten “estar atents i activar els recursos necessaris per atendre les persones” alhora que  el treball “ens dóna una visió molt àmplia dels majors de 80 anys que viuen sols per poder preveure alhora situacions de fragilitat”. De la seva banda, el ministre d’Afers Socials, Víctor Filloy, ha remarcat que una de les primeres decisions veient les dades de l’estudi és que cal “apostar pel servei d’atenció domiciliària” i que aquest fet ja s’ha inclòs en l’agenda de l’Horitzó 2023.

La mostra ha estat de 414 persones enquestades presencialment, que formen part dels censos comunals, i els resultats que es presenten són l’anàlisi d’aquests casos. El 22,3% del total d’enquestats són homes i la resta, un 77,7%, dones. Segons que ha explicat Micó, però, en dur a terme l’enquesta es va acabar concloent que realment d’aquests 414, que visquessin sols són ‘només’ uns 250, dels quals més de vuit de cada deu té una xarxa familiar o d’amistats estretes al país i, la resta, no té cap mena de vincle, encara que no vol dir que ara mateix no es tracti de persones independents.

Dades

L’enquesta revela que la major part de les persones més grans de 80 anys i que viuen soles s’han localitzat a la parròquia d’Escaldes-Engordany (11,2%), a Sant Julià de Lòria (10,1%) i a Andorra la Vella (6,6%). Sobre els cuidadors dels majors de vuitanta anys amb xarxa familiar, en la major part dels casos els cuidadors són els fills o els professionals i en el 6% dels casos el cuidador principal és un professional.

Pel que fa a l’ús dels serveis socials, d’entre els que més han demanat els enquestats destaquen la teleassistència, les accions preventives i l’adaptació de la llar

En general, aquest perfil té nivells d’independència alts, a excepció de l’1% dels casos que presenta dependència total o greu en les activitats de la vida diària; en un 2% dels casos tenen dependència en les activitats instrumentals i un 11,4% dels enquestats tenen dificultats cognitives. Per la seva banda, la major part de les persones que no tenen xarxa familiar poden comptar amb algú que els cuidi en cas de malaltia (veïns, amics, fills que no viuen al país, etc).

Pel que fa a l’ús dels serveis socials, d’entre els que més han demanat els enquestats destaquen la teleassistència, les accions preventives i l’adaptació de la llar. Els serveis que més utilitzen són les activitats socials i la targeta magna. El titular d’Afers Socials ha posat en relleu que totes aquestes dades es transformaran en una base de dades que s’anirà actualitzant regularment i que servirà per poder planificar a mitjà i llarg termini els projectes a desenvolupar per part del Govern. De fet, actualment el treball de camp continua, ja que s’està enquestant a la població d’Andorra més gran de setanta anys i que resideix a la seva llar.

Més autonomia

Víctor Filloy ha ressaltat que “el que ens indiquen aquestes dades és que la gent gran és més autònoma i que envelleix amb una millor qualitat de vida”. Aquestes dades i l’impacte de la Covid fan que es doni per fet que les estructures residencials actuals no tenen ja la funcionalitat que tenien, o no són tan aptes com tradicionalment ho han estat i “cal reflexionar sobre el circuit de l’atenció” a la gent gran. En aquest punt s’emmarca el grup de treball sociosanitari que ja s’ha activat. No hi ha encara cap conclusió ni decisió presa.

“Cal reflexionar sobre el circuit de l’atenció” a la gent gran, ha dit el ministre Filloy, tot deixant clar que el canvi de model que es pregona “serà gradual”

No obstant això, el ministre sí que ha reconegut, per exemple, que ja està més o menys localitzat algun dispositiu que podria convertir-se en centre de dia externalitzat, atès que cap de les residències actuals no té previst reobrir els seus centres diürns mentre duri la situació d’alerta sanitària. El canvi de model, ha deixat clar el ministre, “serà gradual”. Ni lent ni immediat, i amb un horitzó ampli, de tota la legislatura com a mínim. Filloy no ha volgut calendaritzar quan serà possible recuperar o estrenar centres de dia per a la gent gran, però ha reconegut que hi ha estaments públics i privats que hi estan treballant.

També ha assegurat el titular ministerial que a partir de les trobades presencials amb els enquestats es podrà fer un seguiment més acurat en alguns casos o, almenys, “estar més alerta”, tot deixant clar, però, que hi ha gent que per molt gran que sigui manifesta obertament que vol viure i estar sola i que no necessita ni vol ingerències de cap tipus. Joan Micó ha destacat també, com a sorpresa positiva, la gent de més de 90 anys que s’ha localitzat i amb prou bon estat de salut.

Etiquetes

Comentaris (2)

Trending