El jove, en declaracions a l’Altaveu, relata que després de la separació dels pares es va fer un contracte nou per a l’habitatge per un termini de cinc anys. “Després va arribar la Covid, les pròrrogues i ara el propietari ha actuat amb mala fe amb el recurs de la trampa del fill”, assegura el noi, que ha optat per una denúncia pública a les xarxes socials per intentar trobar una solució. “No és que ens sentim desemparats, és que ho estem. Tenim una sentència ferma que ens deixa al carrer i ningú ens dona cap solució, és molt trist”.
La mare té una situació d’invalidesa i conviu amb un menor, però tampoc la situació personal, econòmica i de salut han estat arguments suficients perquè el batlle els hagi donat la raó. La sentència acredita que la pròrroga del contracte s’ha acabat i per tant, el contracte s’ha extingit, fet que els obliga a deixar casa seva. Concretament apunta que la situació de vulnerabilitat personal o econòmica “constitueix un fet extern i aliè a la relació contractual” i malgrat que puguin ser circumstàncies “humanament comprensibles, no alteren el règim legal aplicable ni legitimen la prolongació unilateral d’un contracte extingit”.
Vista la situació, s’han posat en contacte amb assistents socials, amb el ministeri d’Afers Socials, amb el ministeri d’Habitatge i també amb alguns polítics que coneixen, tant nacionals com comunals, “però ningú amb poder ha volgut mirar-nos als ulls”. Des del seu punt de vista “tenen por”. I no entén que no s’activi cap ajuda “fins que no estiguem al carrer”. “Et diuen que quan hagis de marxar ja veurem què fer, però no podem viure amb aquesta angoixa, no tenim on anar”, detalla, apuntant que per ara la sentència no els fixa una data concreta per abandonar el pis. En tot cas, un cop la resolució judicial els ha estat notificada, a partir del mes que ve, si segueixen a l’habitatge estaran cometent ocupació indeguda i hauran de seguir pagar la renda corresponent en concepte d’aquesta ocupació.
“La meva mare ha perdut la seva llar. No un pis qualsevol: el seu refugi, el seu lloc segur, l’espai on ha construït vida, records i dignitat durant anys”, exposa el fill a les xarxes, per concloure: “una dona que ho ha donat tot. Ha treballat, ha contribuït, ha complert amb aquest país i avui, quan necessita ajuda de veritat, el sistema li gira l’esquena”. Des del seu punt de vista la seva situació és el reflex d’un sistema que “protegeix la propietat abans que les persones, que reacciona tard i malament i que només actua quan el dany ja és irreversible”. Amb aquest crit demanant ajuda confia que puguin obtenir algun resultat.