Així es desprèn del document al qual ha tingut accés Altaveu. Una de les propostes reclama “vetllar per un règim d’immigració sensible a la qüestió de l’habitatge”. I això es traduiria en “establir com a requisit per assignar la quota d’immigració que l’empresa garanteixi l’accés a l’allotjament de la persona estrangera”. A banda, també es considera necessari “actualitzar l’import que es pot deduir del sou quan es proveeix directament” aquest lloc on viure.
En el document també es recull la mesura que segurament generarà més rebombori: la possibilitat que els lloguers més baixos s’acabin incrementant per sobre de l’IPC. Aquí és on figura un esglaonament en funció de la renda actual i on es veu que s’acceptaria que l’augment arribés, en alguns casos, a ser del 30%. Seria per aquells pisos on s’estigui pagant 4 euros per metre quadrat o menys. Si la tarifa va entre els 4 i el 6, es permetria una pujada de fins al 20%. Si va entre 6 i 8, del 10%. I a parir dels 8, només s’aplicaria la inflació.
Això sí, sempre amb el límit del 30% dels ingressos de l’arrendador o de la unitat de convivència. Per comprovar aspectes com la superfície de l’immoble o la renda de la persona, caldria presentar un certificat cadastral o la declaració de l’IRPF o els punts de la CASS, respectivament.
A banda, es posa sobre la taula una possibilitat. Si enguany es dona l’opció que, si hi ha acord entre les parts, en comptes de prorrogar un contracte, es pugui signar un altre, per cinc anys, amb un increment de la renda del 10%. A la comissió es va posar en relleu que aquesta opció no ha tingut gaire èxit i, ara, es considera que la llei hauria de fer que aquesta possibilitat fos “obligatòria a instància de qualsevol de les parts”.
Pel que fa a l’increment dels lloguers més baixos, s’estableix que podria ser de fins al 30% en el cas d’aquells en què la renda sigui de 4 euros per metre quadrat o inferior
Una altra mesura proposada fa referència a la creació d’un “dipòsit de fiances”. Així, s’entén que hauria de ser obligatori posar-la davant l’Institut Nacional de l’Habitatge. D’aquesta forma, s’aconseguiria un doble objectiu. Per un costat, “reduir la conflictivitat derivada del retorn” d’aquests diners un cop es deixa el pis. Per l’altre, “regular la figura de l’avalloguer”, que consistiria a “garantir a la propietat en cas de manca de pagament de la renda, una cobertura màxima de quatre mesos per a les inferiors a 900 euros de residència habitual i permanent i amb sentència ferma de desnonament”.
La comissió també entén que cal “generar un impacte positiu de les residències passives sobre el mercat de lloguer”. Per això, es demana modificar la Llei d’immigració perquè “la inversió immobiliària” que fan aquestes persones “s’hagi de destinar” a aquest àmbit. Paral·lelament, també es defensa que cal incentivar l’adquisició d’habitatges que, posteriorment, es vulguin arrendar. I una mesura seria una deducció de l’1% en l’IGI d’aquestes operacions.
Entre les mesures proposades, també hi ha la demanda de facilitar l’accés a la Justícia en casos vinculats a l’habitatge. Es considera que seria positiu “regular la legitimació activa de les associacions que representin els interessos de la propietat i de la part arrendatària mitjançant l’acció col·lectiva i l’abaratiment de costos processals”. A banda, vinculat al sistema judicial, es demana diferents actuacions que han de fer més àgil la tramitació d’aquests procediments. I això inclouria modificar el Codi de Procediment Civil per “agilitzar els processos de desnonament” i també, crear la figura del “desistiment per abandó”.
Comentaris (9)