Segons l’informe del Raonador, fins al novembre del 2024 hi havia 62 infants en situació de desemparament, la majoria dels quals (43) ingressats al centre residencial d’acció educativa (CRAE) de la Gavernera, al Centre Residencial d’Educació Intensiva (CREI), en habitatges tutelats o en centre terapèutics. Els 19 restants es trobaven en situació d’acolliment familiar.
Arran de les dades demanades, Cañada també informa que hi havia sis menors al CRAE que hi van ingressar amb menys de 7 anys i que a finals del 2024 hi seguien ingressats. Tot i així, celebra que en el cas del infants més petits, l’acolliment familiar fos prioritari. El Raonador, però, recull una dada remarcable en relació als anys que els menors fa que estan institucionalitzats. “Malgrat la curta edat que tenien quan van entrar al CRAE, hi havia nens i nenes que hi havien viscut més del doble de la seva vida”. Per exemple, dos menors que hi van ingressar amb 1 i 4 anys, avui amb 9 i 12 anys, respectivament, encara hi viuen.
“Malgrat la curta edat que tenien quan van entrar al CRAE, hi havia nens i nenes que hi havien viscut més del doble de la seva vida”, explica el Raonador
Tot i no disposar d’un estudi més aprofundit sobre les causes que porten a tenir “un gran nombre de menors” en situació de desemparament, exposa que cal invertir “més recursos humans i econòmics” per aconseguir que els menors es quedin amb la seva família. “La separació institucional dels menors dels seus progenitors hauria de ser la darrera de les opcions”, afirma, afegint que amb un treball intensiu amb les famílies per part dels professionals del camp social, així com amb un augment de les partides econòmiques per cobrir les mancances parentals, la situació milloraria considerablement”. A parer del Raonador, en termes economicistes, ajudar les famílies en aquestes fases inicials “sempre seria més econòmic que la institucionalització dels fills” i, per descomptat, més beneficiós per al comportament psicoemocional dels menors, a excepció que hi hagi maltractaments o agressions.
També mostra preocupació pel llarg període de temps que transcorre entre la situació de desemparament i el retorn dels menors amb les seves famílies. “Probablement hi havia menors que mai no podrien tornar amb les seves famílies, però, en el cas que ho poguessin fer, aquest treball amb els progenitors s’hauria de prioritzar a fi que el menor estigués el mínim temps possible fora del nucli familiar”, exposa.
ACOLLIMENT
El Raonador recorda que la Llei dels drets dels infants i adolescents preveu que les mesures d’acolliment familiar tenen preferència davant de qualsevol altra com ara l’acolliment residencial. Tot i així, les dades de què disposa mostren que hi ha el doble d’infants institucionalitzats que en acolliment familiar, tot i que el ministeri sempre prioritza l’acolliment. Amb tot, assenyala que troba a faltar el desenvolupament reglamentari, l’explotació i la utilització de l’acolliment familiar especialitzat.
Afegeix també preocupació per què la norma que regula l’acolliment familiar és de l’any 1991. Encara que el 2023 s’havien actualitzat els imports, “no es va aprofitar per fer-ho d’acord amb els valors i principis constitucionals” i amb la Llei 1dels drets dels infants i els adolescents.
Per tot plegat recomana, a més de destinar més recursos humans i econòmics, agilitzar tant com sigui possible el retorn dels infants a les famílies, que es desenvolupi el reglament de l’acolliment especialitzat, que es facin campanyes per de manera “sostinguda i perllongada” per captar noves famílies d’acollida i que el ministeri d’Afers Socials faci tot el possible perquè els menors de 7 anys “no acabin en situació de desemparament i, en cas que succeeixi, que aquests menors no acabin institucionalitzats”.
Comentaris (2)