Open Arms: lluita contra la criminalització de la solidaritat i els petits estats com a ‘laboratori’

La Secretaria d’Estat d’Igualtat i Participació Ciutadana ha convidat Òscar Camps, fundador i líder de l’oenagé, per parlar de la tasca desenvolupada al Mediterrani, un treball humanitari que des d’alguns sectors es critica a través de discursos “fonamentats en l’odi al diferent, al vulnerable”

Camps durant la conferència a l’Hotel Mercure.
Camps durant la conferència a l’Hotel Mercure. Altaveu

En deu anys, Open Arms ha passat de ser àmpliament lloada per la seva tasca solidària al Mediterrani (salvant migrants que es ‘llancen’ al mar, desesperats per trobar un futur digne) a començar a rebre, des d’alguns sectors reaccionaris, crítiques que qüestionen el veritable objectiu de l’oenagé, a ser matèria de discursos en què s’acusa l’organització de moure’s per interessos més econòmics que humanitaris. Òscar Camps, fundador d’Open Arms, circumscriu aquestes crítiques a la desinformació i a la por, que “són els pilars fonamentals d’aquests discursos. La por, sobretot, que és suportada per grans altaveus mediàtics i grans partits polítics, que tenen la intenció de fer córrer el pànic; creen situacions que fugen de la veritat”.

Camps, convidat a Andorra per la Secretaria d’Estat d’Igualtat i Participació Ciutadana, ha ofert aquesta tarda una conferència sobre la feina de l’oenagé a l’Hotel Mercure “Ens han criminalitzat gairebé des del principi”, assenyala. “Ens han donat molts premis, sí. El 2016, per exemple, vam rebre el Premi Ciutadà Europeu per part del Parlament Europeu. Però fa dos dies, precisament, vaig tornar-hi per discutir una directriu que permetrà instrumentalitzar encara més les oenagés. En una dècada hem passat de rebre guardons a ser criminalitzats des d’alguns sectors, però nosaltres continuem fent el mateix que fèiem al principi. No hem canviat”. Camps ha reunit, en una sala del Mercure, una cinquantena d’oients (amb alguna autoritat, és clar: la subsíndica, el cònsol general de Portugal, conselleres generals de DA i el PS…).

Durant la introducció de l’acte, Mariona Cadena, secretària d’Estat d’Igualtat i Participació Ciutadana, ha remarcat que la solidaritat és “deure col·lectiu”, que Andorra ha acollit durant els últims anys refugiats de Síria i Ucraïna i que cal apostar per un model de país inclusiu. En aquest sentit, convidar Camps, segons Cadena, és “una acció de sensibilització”. Camps, de fet, ha apuntat que el Principat pot ser, “a petita escala”, un “laboratori de convivència” com ho va ser, per exemple, el barri de Badalona on va créixer el líder d’Open Arms, un barri que en pocs anys va veure arribar unes 14.000 persones, migrants.

“La gent que manté els valors intactes, ben instaurats, no canviarà el seu pensament per un discurs de por contra els pobres dissenyat i finançat des de l’odi. És cert que hem passat del ‘Volem acollir’ a ‘Ens estan envaint’, però, com tot, passarà; aquests discursos cauen sols”

“Heu tingut la gosadia de convidar-me. A mi, que vinc a parlar d’allò que no volem veure, dels invisibles, d’aquells a qui, conscientment o no, hem tret la veu”, ha arrencat Camps, que ha volgut evidenciar “la gran mentida”, és a dir, el discurs cridaner, divulgat “des dels poders mediàtics i les xarxes socials”, que “vivim una invasió, que els immigrants venen a prendre’ns la feina, la identitat, que Europa està en perill”. I, justament, segons Camps, no és Europa l’amenaçada, sinó “la humanitat”. En tot moment, el convidat ha utilitzat un to greu. “Ens estem acostumant a assumir genocidis. No volem escoltar les xifres. Que el 2024, per exemple, la xifra de persones desplaçades es va enfilar fins als 114 milions de persones. I la majoria mor abans d’arribar aquí”. Camps, elegant, amb una mica de fila de ‘bon vivant’ (totalment compatible amb la tasca que lidera), veu una Europa que tendeix al tancament, a l’individualisme radical: “Europa està obsessionada a protegir les fronteres”.

Des del seu naixement, el 2015, Open Arms ha rescatat del mar 72.000 persones amb “un vaixell de 52 anys”. “Ningú s’embarca en una pastera fràgil si quedar-se al seu lloc d’origen és menys perillós que travessar el mar”, ha precisat Camps. I ha reiterat que actualment el món viu, simultàniament, 56 conflictes armats (25 a l’Àfrica). “El racisme actual”, ha insistit, “és fruit de la por i de la ignorància. Por al de fora, al diferent”.

Camps no creu que la tendència en auge de criminalització de la tasca de l’oenagé (darrere la qual, alguns veuen un negoci) afluixi l’esperit solidari de qui sempre ha cregut en aquestes organitzacions humanitàries. “La gent que manté els valors intactes, ben instaurats, no canviarà el seu pensament per un discurs de por contra els pobres dissenyat i finançat des de l’odi. És cert que hem passat del ‘Volem acollir’ a ‘Ens estan envaint’, però, com tot, passarà; aquests discursos cauen sols”.

Comentaris (5)

Trending