Afers Socials

Mor Annie Caillís, ‘anima mater’ i primera presidenta del patronat de l’Escola de Meritxell

Tenia 94 anys i va ser una de les impulsores de l’entitat, amb qui va col·laborar intensament al llarg de la seva vida i que preveu fer-li un acte d’homenatge, tot deixant clar que “va ser el nostre pilar”

13/06/2025 (18:39 CET)

Caillís, durant l'acte en què se la va nomenar sòcia d'honor de la institució.

La Fundació Privada Nostra Senyora de Meritxell (FPNSM) està de dol. L’escola especialitzada ha perdut qui fou una de les seves grans impulsores: Annie Caillís. Qui fou la primera presidenta del patronat ha mort aquest divendres a l’edat de 94 anys. L’actual directora, Celine Mandicó, ha destacat el seu caràcter “entranyable” però, sobretot el gran “compromís” mostrat cap a l’entitat. També ha posat en valor la pedra que va posar pel que fa a l’atenció dels nens i adolescents amb discapacitat.

Caillís tenia 94 anys i va ser una figura clau en l’inici de la FPNSM impulsant una institució que, llavors, a finals dels anys seixanta, va ser pionera i va cobrir una mancança importantíssima com era l’atenció als menors amb discapacitat. Va agafar les regnes de l’entitat com a presidenta, acompanyada d’Antoni Coll, com a vicepresident, Pere Boix (secretari), Alfons Soriano (tresorer) i els vocals Manuel Pons i Josep Riba.

Fins llavors, cal recordar, les famílies amb infants amb necessitats especials no tenien cap més remei que marxa del país perquè poguessin rebre l’atenció que requerien. Llavors, l’escola -constituïda posteriorment com a Fundació- va començar amb tot just set alumnes. Ara, al llarg dels anys són centenars els que han passat per la institució, a la qual Caillís sempre hi ha estat vinculada, fins i tot, un cop abandonat el patronat. Només els darrers temps, amb l’empitjorament de la seva salut, va deixar de col·laborar.

Mandicó ha posat en relleu que Caillís era “una persona entranyable i compromesa amb la Fundació des dels seus inicis” i ha remarcat que “li teníem una gran estima”. La directora de l’FPNSM ha destacat el gran canvi que va propiciar la laurediana: “va impulsar l’atenció a les persones amb discapacitat al país; llavors hi havia molts infants i adolescents en aquesta situació però, a nivell de recursos, res a veure amb el que tenim avui dia”. Per tant, “va ser l’inici de tot i gràcies a ella i a altres persones som el que som avui”.

Mandicó ha avançat que la voluntat és treballar per fer-li un reconeixement. “Ben segur, properament organitzarem algun acte d’homenatge”, ha afirmat. I és que, ha remarcat, “per a nosaltres, va ser el pilar”. De fet, ara fa uns anys, ja se li va fer sòcia d’honor en agraïment a tota la tasca feta per la institució.

Qui vulgui donar l’últim adeu a Caillís ho podrà fer al tanatori de Sant Julià fins a les vuit de la tarda d’aquest divendres i demà dissabte entre 10 del matí i una de la tarda. El funeral tindrà lloc a dos quarts de cinc a l’església parroquial laurediana.

Etiquetes