El canvi normatiu necessari per fer efectiu aquest nou sistema es vehicula a través de la llei d’acompanyament al pressupost per al 2027. Entre altres textos, es modifica la legislació sobre la seguretat social en tres punts, el principal dels quals és l’article 90, que parla del “rescabalament per part d’una tercera persona responsable”.
I és que aquí s’ha detectat que quan les companyies d’assegurances indemnitzen directament la víctima ho fan descomptant dels diners el que la persona ja ha rebut o percebrà de la CASS. En canvi, però, no es fa el pertinent pagament a la seguretat social que, en no tenir coneixement d’aquest procediment, no pot formular la reclamació. O si ho fa, en alguns casos arriba quan ja ha prescrit. I això, s’alerta, “pot comportar un perjudici per al sistema”.
La llei també preveu que, si no es fa aquesta comunicació, el termini de prescripció, fixat en cinc anys, s’interromp fins que la CASS tingui coneixement dels fets
Per tant, toca un canvi normatiu que eviti aquesta situació. Així, s’estableix que “abans de satisfer qualsevol indemnització a la víctima o als familiars derivada d’un accident o d’un fet generador de responsabilitat que pugui donar lloc al dret de rescabalament previst (...), el tercer responsable i la seva entitat asseguradora tenen l’obligació de comunicar formalment el sinistre a la CASS i sol·licitar la determinació del seu crèdit de rescabalament”. A partir d’aquí, la parapública disposarà de 30 dies hàbils, amb una possible pròrroga de 30 més, per “quantificar i comunicar” quina quantitat entén que ha de percebre. Si el càlcul no és possible perquè les lesions a cobrir no estan encara consolidades, es pot fixar un import provisional que es podrà anar actualitzant en funció de com evolucioni la persona.
La llei fixarà que tant el tercer responsable com l’asseguradora “tenen l’obligació de retenir cautelarment” aquest import i satisfer-lo directament a l’entitat. També es deixa clar que no complir el nou sistema comportarà que totes les parts -aquí se suma el beneficiari de la indemnització- hagin de respondre al pagament del deute amb la CASS, sumats els interessos de demora que legalment s’estableixin. I aquí és un altre punt clau: si s’incompleix aquesta obligació, el termini de prescripció de 5 anys no començarà a comptar fins que la parapública tingui coneixement dels fets.
Lògicament, es preveu que el canvi “tingui un impacte econòmic positiu per a la CASS”, ja que “el reforç del deure de comunicació de sinistres i el mecanisme de determinació i retenció del crèdit de rescabalament han de permetre identificar un nombre més elevat de supòsits en què existeixi un tercer responsable i facilitar el rescabalament de les prestacions satisfetes”. Ara bé, s’admet que no hi ha dades suficients per quantificar amb precisió quin seria l’increment d’ingressos.
Els altres dos canvis a la Llei de la CASS són de menor impacte. El primer modifica l’article 93 per “aclarir el règim dels recàrrecs per pagament extemporani de cotitzacions”. El segon es fa per esmenar una incongruència que s’ha detectat entre l’article 196 i el 202 pel que fa a l’accés a la pensió de jubilació.
Comentaris