La Generalitat confirma La Seu com a zona tensionada en habitatge i podrà limitar els lloguers

La memòria definitiva de la declaració, que afecta 139 municipis més, s’enviarà al govern espanyol per ser validada i, un cop es faci aquest tràmit, el mercat quedarà intervingut a la ciutat: als nous contractes només es podrà aplicar l’IPC dels darrers cinc anys i si el pis és d’un gran tenidor, l’índex de referència

Comentaris

Vista general de la Seu d'Urgell.
Vista general de la Seu d'Urgell.

La Generalitat de Catalunya ha elevat a definitiva la declaració de fins a 140 municipis, entre els quals la Seu d’Urgell, com a zones de mercat residencial tensionat. El govern català ha analitzat la cinquantena d’al·legacions rebudes i ha introduït alguns canvis al document. Cap d’ells, però, afecta la consideració de la capital alturgellenca com a lloc on els preus tant de lloguer com de compra s’han encarit excessivament els darrers anys. Això obre la porta, a l’espera del vistiplau de l’executiu espanyol, a poder limitar l’increment de les rendes.

La consellera de Territori, Ester Capella, ha estat qui ha presentat la memòria definitiva de la declaració. El document s’enviarà en els pròxims dies al ministeri de Transport, Mobilitat i Agenda Urbana, que és qui l’ha d’aprovar. Un cop es completi aquest tràmit, els preus dels lloguers quedarà limitat en els 140 municipis que esmenta el document. En total, hi viuen 6,2 milions de persones, el que suposa un 80,6% de tota la població catalana.

“Volem poder contenir les rendes del lloguer i garantir un dret fonamental com és l’accés a l’habitatge, la porta d’entrada a tots els altres”, ha explicat Capella. La consellera ha volgut destacar que “hem posat l’accelerador perquè estem en una situació d’emergència i ens pertoca respondre a les necessitats de la ciutadania”.

La Seu d'Urgell, segons la Generalitat, té el mercat de lloguer tensionat.

Relacionat

El cost del lloguer a la Seu d’Urgell s’ha encarit un 30,6% en cinc anys i el de compra, un 58,7%

De les al·legacions rebudes, s’han introduït alguns canvis. Per exemple, es passa a considerar gran tenidor la persona física o jurídica propietària de cinc o més -en comptes de deu o més- immobles urbans d’ús residencial o una superfície construïda de més de 1.500 metres quadrats, excloent garatges i trasters amb l’excepció dels promotors socials. En canvi, s’han desestimat altres al·legacions, com aquelles que sol·licitaven una compensació econòmica pels propietaris, les que posaven en dubte les competències de la Generalitat per regular el preu del lloguer o les dades que s’han usat per a redactar la memòria i els informes de cadascun dels municipis o les que demanaven que es pogués declarar àrea tensa una unitat menor al municipi.

I el document inclou finalment una llista de 140 municipis. En ells, el preu del lloguer o el de compra d’un habitatge s’ha incrementat els darrers anys molt per sobre de l’IPC. I, per això, es considera que s’han de prendre mesures per frenar l’escalada. La Seu és una de les ciutats incloses, ja que a la capital alturgellenca la renda mitjana d’un lloguer ha crescut un 30,6% des del 2017 (de 382,90 a 500 euros) i el preu de compra ha saltat un 58,7%: de 94.580 euros de mitjana fa sis anys a més de 150.000 el passat exercici. I, no es pot negar, gran part de culpa és per l’evolució del mercat immobiliari a Andorra i el fet que molta gent estigui buscant habitatge a la comarca veïna.

Un cop ho validi el govern espanyol, la Generalitat aplicarà a la Seu i als altres 139 municipis les mesures de contenció que recull la llei estatal. Així, a l’hora de fer un nou contracte, el lloguer no podrà superar el dels darrers cinc anys un cop aplicat l’IPC del període. I, pel que fa als pisos dels grans tenidors, la renda no podrà ser superior al que estableix l’Índex de referència del preu de lloguer.

Comentaris (6)

Trending