Familiars d’usuaris de Salita reclamen que es fixi per llei el rati d’auxiliars per residents

El centre continua sense disposar ni de metge ni de nutricionista fix, alhora que cada vegada hi ha mes barreja entre interns dependents i d’altres que no ho són tant

Una de les estances on es guarda roba sovint barrejada.

Familiars d’usuaris de Salita reclamen al nou poder legislatiu que estudiï la legislació en matèria sociosanitària i es modifiqui la normativa per tal que es reculli l’obligació de tenir un nombre mínim d’auxiliars sanitaris en relació amb el nombre d’interns que hi hagi als centres. I que, a més, s’introdueixi l’obligació que aquests auxiliars hagin d’estar degudament titulats i, per tant, que puguin ser acreditats com a tècnics en cures auxiliars d’infermeria (TCAI).

Hores d’ara, molts dels sociosanitaris que treballen a Salita no tenen la formació acadèmica que seria necessària i en no pocs casos, per als professionals que hi treballen, el centre gestionat per la multinacional Domus Vi suposa una mena de trampolí per poder accedir al món laboral andorrà. També hi ha hagut en aquest centre moltes queixes perquè es considera que hi ha pocs auxiliars en relació amb el número de residents que hi ha.

DomusVi defensa la feina dels professionals de Salita

És per aquest motiu que les famílies, algunes, perquè reconeixen que “hi ha molta por a parlar degut a les maniobres que fa la direcció i a la protecció que sembla que gaudeix el centre en qüestió”, han començat a fer arribar els seus neguits als grups parlamentaris per tal que estudiïn la situació i mirin de poder introduir millores normatives. Les mateixes fonts han assegurat que han estat un temps sense dir res perquè esperaven que la direcció del centre pogués complir les promeses que va fer en la darrera reunió de famílies.

“Continuen sense prou auxiliars. Hi ha 2 màxim per planta, per uns 25 residents per planta. I durant el dia, hi ha moments que només en queda una. I la falta d'atenció afavoreix les caigudes”

Aparentment, però, molts dels neguits que suposadament Ernest Sáiz es va comprometre a resoldre no s’han solucionat i d’aquí que es tornin a posar sobre la taula perquè el conjunt de les famílies en siguin conscient i es puguin debatre en la propera reunió del Consell participatiu de famílies, que està previst que se celebri al mateix centre el proper 14 de juny a les 7 de la tarda. Dues de les mancances més evidents i que no hi ha manera que se solucionin tenen a veure amb l’atenció sanitària.

En efecte, al centre hi continua havent l’absència de metge fix i de dietista o nutricionista fixe també. Respecte de la nutrició, expliquen els familiars, el menjar “és un desastre i sempre repetitiu” tot i que aquest 1 de juny s’havia de posar en marxa els menús d’estiu. Tot i la informació oficial que garanteix que hi ha el personal necessari, les famílies més crítiques amb tot plegat mantenen que al centre “continuen sense prou auxiliars. Hi ha 2 màxim per planta, per uns 25 residents per planta. I durant el dia, hi ha moments que només en queda una. I la falta d'atenció afavoreix les caigudes”.

També expliquen que s’ubiquen residents dependents en plantes de menys dependents, amb la qual cosa no es garanteix als dependents la cura i atenció que es necessita. Les mateixes fonts lamenten la indeguda gestió de la roba dels interns, dels usuaris. Se’n perd molta. Moltíssima. O, en puresa, s’acaben barrejant, segons les fonts, peces de roba dels uns i dels altres, amb la corresponent queixa dels familiars que realment es preocupen pels seus residents, que són menys de les que caldria.