Així ho ha defensat Caselles durant la seva intervenció en la Diada Andorrana que aquest diumenge s’està celebrant a Prada de Conflent, en el marc de la Universitat Catalana d’Estiu. La jornada, justament, se centra en la problemàtica de l’habitatge i aplega ponents de diferents àmbits per abordar la qüestió. Des de l’AGIA s’ha volgut fer una radiografia de la situació actual i de com s’ha arribat fins aquí, però també s’ha alertat que cal prendre mesures per capgirar tot plegat.
“Molts propietaris decideixin no posar nous habitatges al mercat o bé retirar-los del llogater, amb l’objectiu d’evitar quedar sotmesos a futures restriccions”, ha explicat Caselles
En aquest sentit, el president del col·legi recorda que en només quatre anys la població andorrana ha crescut en 9.540 habitants. I això, lògicament, ha generat “una pressió sobre la demanda d’habitatge, inassolible per la capacitat de construcció d’obra nova” i ha “provocat un desajustament entre l’oferta i la demanda”. En aquest punt, és on remarca que el model econòmic s’ha basat en sectors intensius en mà d’obra quan, en canvi, “si l’economia fos més diversificada i augmentés el pes dels sectors d’alt valor afegit la necessitat de treballadors seria menor”. Així doncs, “la diversificació econòmica no és només un objectiu macroeconòmic; és també una eina per estabilitzar el mercat immobiliari, equilibrar la demanda i l’oferta i contribuir a un creixement més sostenible”.
Caselles apunta que l’augment sobre la demanda també ha vingut acompanyada d’un altre fenomen: un canvi en la demanda: “Ja no es tracta només d’habitatge de primera residència o d’habitatges temporals per a treballadors de temporada, sinó també de residències de llarg termini per a professionals qualificats, habitatges adaptats al teletreball o propietats d’alt estànding vinculades a perfils d’inversió”.
Davant aquesta situació, des de l’AGIA s’han recordat les diferents mesures adoptades per intentar afrontar la crisi, com les pròrrogues o la Llei òmnibus. Això, indica Caselles, ha tingut com a efecte “la protecció immediata a la gran majoria de llogaters”, però també altres efectes no tan positius. És el cas de la “forta desconfiança entre els propietaris”, que perceben “una intervenció excessiva en el seu dret a disposar lliurament del seu immoble”. Això ha provocat que “molts decideixin no posar nous habitatges al mercat o bé retirar-los del llogater, amb l’objectiu d’evitar quedar sotmesos a futures restriccions”. També suposa que “la gran majoria de les noves promocions estan orientades a la venda, sent les destinades al lloguer pràcticament inexistents”.
Resultat? Caselles apunta que ara hi ha “una oferta reduïda: menys pisos disponibles i, en conseqüència, més pressió sobre els preus”. En definitiva, considera que “el mercat està pràcticament trencat amb una demanda molt elevada i una oferta mínima”. Entre les dades que ho evidencien, al seu entendre, hi ha el fet que durant el 2024, de mitjana, hi havia només 101 pisos de lloguer als portals immobiliaris del país, xifra que suposa una caiguda de gairebé el 14% en comparació al 2023. I això a preus entre 22,4 i 26,6 euros per metre quadrat.
Per a l’AGIA, cal canviar el rumb. “Aquesta desconfiança dels propietaris i la restricció en l’oferta evidencien que, més enllà de mesures temporals, cal impulsar un augment estructural de l’oferta de l’habitatge” que “només es pot garantir des d’una planificació urbanística eficaç i sostenible”. Caselles defensa que “el repte passa per combinar polítiques econòmiques i urbanístiques per aconseguir un mercat immobiliari més equilibrat i resilient a llarg termini”.
ELS PROPIETARIS ES DEFENSEN
A la Diada també ha tingut veu, en aquest cas via ponència escrita, l’Associació de Propietaris de Béns Immobles (APBI). El seu president, Jordi Marticella, ha volgut defensar que cal protegir també aquesta part de l’equació immobiliària per garantir que hi hagi pisos al mercat de lloguer. I ho ha fet amb una faula peculiar sobre un porc i una gallina amb la qual ha volgut posar en relleu quina és, al seu entendre, la situació entre arrendadors i arrendataris.
Així, argumenta que “el propietari és qui realment es compromet i ho arrisca tot”. Defensa que “quan una persona decideix posar un pis en lloguer, no només fa una operació econòmica. Fa un acte de confiança. Molts cops, aquest pis ha estat fruit d’anys d’estalvi, d’una hipoteca que encara s’està pagant, d’un esforç familiar, d’una inversió pensada per assegurar una jubilació, o d’un llegat que es vol conservar. L’habitatge és molt més que una simple propietat: és un actiu carregat de valor emocional, patrimonial i personal”. I, en canvi, manifesta que el marc legal no els protegeix prou.
“Quan un llogater no paga, el propietari ha de fer front a processos llargs i costosos per recuperar el seu bé. Poden passar mesos o anys sense cobrar, tot i haver de continuar pagant una hipoteca, impostos o despeses de comunitat”, relata. I quan algú que té un pis se sent desprotegit, alerta, “pren una decisió molt senzilla: no lloga. Tanca el pis, el deixa buit o el treu al mercat. I aleshores tots perdem, perquè hi ha menys oferta, els preus pugen i la tensió social augmenta”.
Per això, considera clau comprendre la situació. “Si volem un mercat de lloguer estable i sostenible, cal entendre -i reconèixer- que el compromís del propietari és fonamental. I cal protegir-lo. Necessitem normatives que ofereixin seguretat jurídica, que garanteixin l’equilibri entre drets i deures i que no el converteixin en un actor penalitzat pel sol fet de voler oferir un habitatge”, ha indicat.
Des de l’Associació de Propietaris de Terres també s’ha volgut participar en la Diada. En una ponència impulsada des de l’entitat s’ha lamentat que “per manca d’un model de control i d’evolució demogràfica, en l’actualitat i més d’ençà de l’obertura de la inversió estrangera pel que fa a immobles ens ha abocat a una situació descontrolada en el país, agreujant el problema de l’habitatge”. L’APTA recorda que amb algunes mesures, com ara la Llei òmnibus, s’ha intervingut la propietat privada i ha expressat la por que es pugui obrir la porta a fer accions similars amb els terrenys o les parcel·les “per utilitzar-les com a palanca reguladora de l’economia i solució fàcil d’un problema molt més complex”.
Comentaris (25)