Landry Riba ha tornat a comparèixer aquest dijous durant quatre hores a la comissió legislativa de Política Exterior per poder acabar de respondre aquelles preguntes dels consellers que van quedar pendents durant la compareixença del mes de maig passat. I el primer de posar sobre la taula la qüestió de les dates del referèndum ha estat Cerni Escalé, que ha demanat al Govern que replantegi les dates del referèndum per fer-lo abans del pronunciament del Parlament Europeu i així “minimitzar els impactes negatius d’un ‘no’ al text”. La resposta de Riba, però, ha estat contundent: “Totes les institucions de la Unió saben que farem un referèndum i que pot sortir positiu o negatiu. Estem en una situació, normal, habitual, clàssica. Aquest risc reputacional que vostès veuen no hi és”.
Riba ha rebutjat el plantejament de Concòrdia assegurant que “independentment del que decidim, el tràmit al Parlament Europeu s’ha de fer sí o sí. Per tant, que prèviament a aquest tràmit decidíssim que no, no crea cap dificultat ni cap mal tràngol. Ja hem parlat amb tots els membres de la cambra i veuen perfectament comprensible la decisió política”. I és que ha volgut deixar clar que tant el fet de fer un referèndum, com el moment escollit per fer-lo són “decisions polítiques i no tècniques”.
Tot i així, Carine Montaner també s’ha sumat al posicionament d’Escalé. “És un error molt greu fer passar els andorrans després. Primer cal l’opinió dels andorrans i després la del Parlament per evitar fer un ridícul internacional”.
Riba ha insistit que en cap cas “fem perdre el temps al Parlament Europeu”, ja que el procediment de votació de l’acord “s’ha de fer sí o sí” i que en tot cas, encara que Andorra acabés rebutjant-lo, el text tindria continuïtat perquè s’aplicaria a San Marino. “Si ara diguéssim que no signem l’acord o féssim un efecte sorpresa d’allò que mai hem dit, però si ens mantenim en allò que fa deu anys que diem, ningú s’enfadarà. A algú potser li sabrà greu, però ningú s’enfadarà”, ha afegit, demanant als consellers “no crear alarma o un clima de preocupació” que considera “absolutament innecessari”.
De fet, tenint en compte que Carine Montaner ha apuntat possibles represàlies per part de la UE si el referèndum és negatiu, el secretari ha explicat que no és així. “Andorra haurà decidit mantenir-se com un estat tercer i ens tractaran com un estat tercer. Ningú vindrà a fer-nos passar per l’adreçador perquè hem dit que no, ens aplicaran el règim que haurem escollit per Andorra i que té unes regles del joc. No va de represàlies, va de les conseqüències per la decisió escollida per l’estatus que haurem decidit donar a Andorra”, ha detallat.
PICABARALLA
Davant les demandes de les dues formacions, ha argumentat que el Govern considera “molt més net i assenyat” que la ciutadania pugui prendre una decisió tenint “la totalitat de l’equació resolta” i sabent que l’altra part ja s’ha pronunciat i només falta “una variable, que és la nostra”.
Escalé però ha arribat a qualificar de “xantatge” el fet d’esperar al pronunciament del Parlament Europeu perquè “costa molt més dir que no a un acord que ha aprovat molta més gent”. Des del seu punt de vista “és molt més democràtic i més just fer el referèndum abans de l’aprovació per part del Parlament”.
Aquest posicionament ha fet reaccionar el secretari d’Estat, que ha manifestat que el posicionament “és revelador de l’objectiu de la seva formació, que és que el resultat sigui no. Vostè intenta vestir de qualitat democràtica l’objectiu de fer que surti no”.
Unes paraules que no han agradat gens al representant de Concòrdia, que ha assegurat “tot el que fem és pensant en el benestar futur del país, i que posi en dubte els nostres motius per fer política o dir que no vetllem pel país i que busquem càrrecs és indignant i és mentida i mai m’atreviria a dir-li quelcom semblant a vostè”.
NATURALESA JURÍDICA
Si l’acord finalment serà considerat mixt o exclusiu UE ha estat una de les altres qüestions tractades. De fet, el calendari pel referèndum s’ha previst partint de la base que és un acord no mixt, però si la decisió final és la contrària Riba ha deixat amb interrogant el fet que el Govern no es pugui replantejar les dates.
En tot cas, Landry Riba ha explicat que les qüestions que es podrien considerar mixtes serien “poc significatives en relació amb la totalitat del text” i que el que està clar és que la legislació vigent al Principat impediria una aplicació provisional, per tant, en aquest escenari i amb un “sí” al referèndum caldria que des del Consell General s’impulsés una modificació legislativa per fer-ho possible.
PRESIDÈNCIA DANESA
Montaner també ha volgut posar el dit a la llaga amb el fet que sota presidència polonesa no s’hagi tancat encara la qüestió i que hagi passat a mans de la nova presidència de Dinamarca del Consell de la Unió. “Com explica que Andorra i l’acord no surtin en el programa de la presidència danesa?”, ha preguntat la integrant d’Andorra Endavant.
El secretari d’Estat, però, ho ha negat. D’entrada ha explicat que el 16 de setembre l’ambaixador de Dinamarca visitarà Andorra per presentar el document estratègic de la presidència que segons ha explicat en declaracions als mitjans sí que cita la qüestió de l’acord d’associació.
A més, també ha indicat que aquesta setmana es va fer una primera reunió en la qual, segons els han confirmat membres de la comissió i alguns estats membres “la presidència va dir que es tractaria el dossier de l’acord en les properes setmanes”. Per tant, no es creu necessari dubtat que se’ls deixi fora “del top dels dossiers calents”. Tot i que no ha volgut posar noves dates, s’ha mostrat optimista perquè sota la presidència danesa es puguin completar els passos pendents. A més, ha recordat, el Parlament Europeu està a punt de tancar el seu informe “i no expressaria opinions si no veiés que estem en la fase final”.
CONTRACTACIÓ PÚBLICA I NEGUITS EMPRESARIALS
El conseller socialdemòcrata Pere Baró ha preguntat a Riba per com funcionarà el procediment de contractació pública amb l’acord. Segons el secretari d’Estat, la llei ja es va modificar el 2022 per orientar-la a les exigències europees i ha revelat els llindars que obligaran a contractes harmonitzats, és a dir, a publicar licitacions en el butlletí oficial de la Unió. En el cas dels contractes d’obres s’haurà de fer quan estiguin per sobre dels 5 milions, mentre que pels de serveis quan superin els 416.000 euros. En tot cas, ha volgut deixar clar que com a molt un 5% de la contractació pública que es fa actualment al país entraria en el format de contracte harmonitzat.
Riba ha volgut posar en valor el fet de la capacitat d’escollir que tindran les empreses del país per si volen optar a fer obres o serveis fora del país, cosa que ara no poden, i s’ha mostrat convençut que hi haurà oportunitats especialment a zones de l’entorn, però també a països més llunyans si es vol. Igualment ha remarcat que en els contracte per sota d’aquests imports, les empreses de fora també hi podran concórrer però que a través dels plecs de bases s’hi podran posar exigències que facin que sempre tinguin avantatge els operadors nacionals.
Per altra banda, la també socialdemòcrata Susanna Vela s’ha interessat pels contactes amb el sector empresarial vist els dubtes que han expressat. Riba ha recordat que hi ha un grup de treball conjunt amb al Cambra, la CEA i l’EFA amb qui es fan trobades periòdiques per resoldre dubtes i que una de la tasca que es fa és separar allò que cal resoldre abans de l’entrada en vigor de l’acord, d’allò que no té a veure i que són dificultats d’avui en dia. Aquesta setmana també està prevista una trobada amb Andorra Business per detallar el contingut del programa d’acompanyament a les empreses.
Finalment, Landry Riba ha explicat que després d’una revisió exhaustiva del cabal que incorporar s’ha rebaixat de 70 a 47 lleis noves que caldrà fer en el moment de l’entrada en vigor de l’acord.