Des de l’aprovació de la Constitució el 1993, Andorra ha anat construint progressivament les relacions internacionals. Però per la situació, per les característiques del territori, anys abans ja s’havia fet molta feina. “Potser no érem un Estat que feia relacions internacionals cap a fora, però sí que érem un territori, teníem unes institucions que sí que es relacionaven amb l’exterior”, ha remarcat l’investigador de l’AR+I, Yvan Lara abans de començar el debat. L’exemple que ha posat ha sigut entenedor: “igual que ara necessitem convenis perquè els nostres joves puguin marxar a estudiar a fora o per poder-nos operar en algun altre lloc, abans necessitaven negociar drets de pas perquè els nostres pastors poguessin passar d’un costat a l’altre de la frontera”.
Tot un treball i unes fites que ara s’ha volgut posar per escrit amb la publicació d’un llibre-estudi de cara al 2024 impulsat pel ministeri d’Exteriors i que han plasmat investigadors i historiadors, sota la coordinació de Lara. “El que teníem fins ara són les memòries del ministeri, visions més històriques i volíem analitzar les relacions internacionals no només des del com s’han configurat, sinó sobretot amb la mirada en el què ens han aportat”, ha remarcat Lara.
“Volíem analitzar les relacions internacionals no només des del com s’han configurat, sinó sobretot amb la mirada en el què ens han aportat”, ha remarcat Lara.
I què han aportat aquestes relacions? “Sobretot normalitat”, ha dit convençut Lara. I és que malgrat que abans del 1993 “ja era un territori normal comparat amb altres coses que hi havia pel món”, però també és cert que aquell mateix any un politòleg expert en el tema va definir Andorra com “un objecte estatal mal identificat”. Ara, a les cerques a Google, “qualsevol pot veure que Andorra és un Estat normal”.
També Tor posava en relleu la feina feina. “Tenim presència a 27 organismes internacionals i relacions diplomàtiques amb 150 estats”, ha exposat, tot i que considera que “les relacions internacionals d’Andorra són realment un edifici en construcció perquè hem recorregut molt camí en aquests 30 anys, un camí que potser la majoria dels altres estats han recorregut durant segles”.
I Lara ha volgut advertir: “tenim tendència a donar les coses per descomptat”, a no adonar-nos de la importància que té “la normalitat de la situació d’Andorra al món i el que això permet”, com per exemple negociar un acord d’associació amb la UE.
Un acord que per la ministra és “un pas fonamental” del futur de les relacions internacionals del país i que marcarà “un abans i un després”, com al seu dia la Constitució.
Però del futur tocarà parlar-ne un altre dia, perquè els investigadors no hi han volgut entrar a l’hora de fer l’anàlisi.
GUERRA A GAZA
Preguntada per les votacions d’Andorra en organismes internacionals en relació amb el conflicte entre Israel i Hamas, Imma Tor ha assegurat que la situació actual a Gaza és “molt preocupant des del punt de vista humanitari. La ministra ha deixat clar que el Principat ha mantingut sempre “una posició molt coherent” i tal com el 7 d’octubre “vam condemnar de maner molt ferma l’atac de Hamas”, s’ha seguit “amb la línia de respecte al dret internacional i a la situació humanitària”. Sobre la petició d’alto al foc, ha indicat que “no hem pronunciat aquesta paraula perquè és molt forta però sí que hi hauria d’haver una pausa humanitària perquè la situació és molt desesperada per les poblacions civils i, en particular, pels infants de Gaza”.
Comentaris (1)