Així ho marca el text que s’ha enviat al Consell per escoltar possibles propostes de millora. L’objectiu és aprovar-lo per poder afrontar la consulta “amb les màximes garanties”. Ara bé, la regulació, tot s’ha de dir, beu al 100% de la Llei qualificada de règim electoral i del referèndum i això fa que tot el procés acabi sent gairebé idèntic al que hi ha normalment per a uns comicis comunals o generals. Així, ja en el seu article 1 es deixa clar que la decisió serà adoptada només pels “andorrans, majors d’edat i amb ple ús dels seus drets civils i polítics”. I, pel que fa a les modalitats de vot, seran les mateixes ja contemplades per a unes eleccions: presencial al col·legi electoral, dipòsit judicial a Batllia o correu.
El referèndum s’haurà de fer obligatòriament un diumenge, entre les nou del matí i les set del vespre; es podrà votar presencialment a les seus electorals que designin els comuns, a la Batllia o per correu
Pel que fa a la jornada del referèndum, haurà de ser obligatòriament un diumenge. Ara bé, aquí hi ha una de les disfuncions de l’esborrany. Per un costat, en l’article 4.2 s’indica que la data i la pregunta seran fixades pel Consell General. En canvi, en el 8 s’apunta que qui ho ha de fer és Govern amb l’acord de la cambra parlamentària. Fonts consultades apunten que aquest segon punt seria el correcte, ja que és el que segueix la Llei del règim electoral. Tornant a la jornada de votació, novament disposicions idèntiques a les d’uns comicis normals. Seran els comuns qui habilitin les diferents seus on es podrà exercir el sufragi entre les nou del matí i les set de la tarda.
Un cop decidit que es fa el referèndum, Govern haurà de demanar als Coprínceps que el convoquin. També haurà de fixar la durada de la campanya prèvia, “referendària” segons el text, que “no podrà ser inferior a deu dies naturals ni superior a quinze”. I entre la convocatòria i la celebració hauran de passar un mínim de quatre setmanes.
Un cop convocat, aquells partits o agrupacions d’electors que es vulguin constituir en plataformes per defensar una de les dues opcions disposaran de cinc dies hàbils per formalitzar la seva voluntat de participar en el referèndum. Per fer-ho hauran d’aportar un nombre de signatures, com a mínim, del 0,5% dels electors inscrits a totes les parròquies. Si s’agafen les dades de les comunals del 2023, això suposaria 153 firmes.
Un cop constituïts aquests grups, seran tractats com les candidatures a unes eleccions. Així, disposaran d’espais propagandístics als mitjans públics així com espais habilitats pels comuns per penjar cartells. També es preveu que, posteriorment, puguin accedir a una subvenció que es definirà a cinc euros per cada vot obtingut per l’opció defensada. Si hi ha més d’un grup, la quantitat total es dividirà. Tot això, serà sotmès posteriorment a l’avaluació del Tribunal de Comptes.
Als col·legis electorals hi haurà tres paperetes. Una, amb el ‘Sí’; una altra, amb el ‘No’; i, finalment, una tercera en blanc. Seran les que, posteriorment, s’hauran d’escrutar a cada seu electoral per, després, enviar l’acta a Govern, que serà qui faci el recompte general i proclami el resultat.