Normativa a la mà, les generals s’havien de celebrar l’any vinent. Certament, però, l’aritmètica parlamentària posava en dubte aquesta possibilitat, sobretot arran del trencament entre PSOE i Junts. I aquest va viure el seu episodi culminant divendres passat quan al Congrés els nacionalistes catalans van votar en contra dels dos decrets amb mesures per l’habitatge presentats pel govern de Sánchez. Ja abans de la sessió, va començar el rumor sobre el possible avançament de la cita amb les urnes. I aquests s’han confirmat.
En una compareixença des del Palau de la Moncloa, el mandatari ha iniciat el discurs recordant que, ara fa quatre anys, els espanyols van apostar novament per una majoria progressista. Al llarg d’aquests anys, ha tret pit, “hem aconseguit avenços econòmics i socials així com també en la implementació d’energies renovables”. A la vegada, s’han hagut d’afrontar “crisis inèdites” com ara les guerres i els conflictes geopolítics, al mateix temps que “hem combatut tirans, tecnooligarques i genocides”. També ha carregat contra “la pitjor oposició possible”.
Ara, entén que és el moment que els espanyols decideixin. No amaga que la cita amb les urnes l’avança en recerca “d’una majoria progressista més àmplia” perquè “Espanya segueixi sent un fortí d’obertura i justícia social” i “un referent mundial de pau, feminisme i prosperitat”. L’alternativa, ha alertat, “seria sumar-se a l’onada ultradretana”.
Les eleccions s’han convocat per al diumenge 29 de novembre. De fet, era la primera data possible seguint la normativa espanyola. En aquests comicis, cal recordar, també tindran dret a vot els residents del país veí que viuen a Andorra. El juliol del 2023, el cens d’electors era de 24.500 persones. D’aquestes, 3.691 van exercir el sufragi, fos per correu o de forma presencial a les dependències de l’ambaixada a Prat de la Creu.
Comentaris (2)