“Vam demanar una reunió amb el cap de Govern i molt amablement ens va convocar. Hem pogut presentar la feina que fem al cap i a la ministra d’Afers Exteriors. Els hem explicat què és Hope Palestina, com ens organitzem, quines accions tenim en marxa i quines hi ha previstes”, detalla Burgués. Hope Palestina, però, és una plataforma encara molt jove: “Fa molt poc que ens hem organitzat i volem avançar de la forma més ordenada i coherent possible. No volem que sigui una estructura jerarquitzada”. Actualment, la plataforma ajuda 25 famílies palestines a través de dos tipus d’ajuda: econòmica (donacions directes) i psicològica (atenció “emocional”, acompanyament en línia).
“Ens volem centrar a ajudar les famílies. És una qüestió de vida o mort. Si no surten de la franja, no tenim esperança que puguin sobreviure”
Una altra manera d’involucrar-se en la causa és participar en l’estructura interna de Hope Palestina: coordinació, comunicació, contacte amb els refugiats, verificació de les famílies (se les geolocalitza), etc. Burgués precisa que els esforços de la plataforma se centren en el vessant humanitari i no tant en el polític: “No som un grup d’activisme polític. Treballem per salvar la vida de la gent”. Malgrat que persegueixen el reconeixement de l’Estat de Palestina per part del Govern, aquesta qüestió no s’ha tractat en profunditat durant la reunió.
“Ens volem centrar a ajudar les famílies. És una qüestió de vida o mort. Si no surten de la franja, no tenim esperança que puguin sobreviure”, afegeix Burgués. “El més urgent ara és que puguin abandonar la franja. Primer, però, han de marxar cap al sud, sortir de Ciutat de Gaza. Moltes famílies encara segueixen allà. Comprar una tenda de campanya costa entre 1.500 i 2.000 euros, fugir al sud també costa entre 1.500 i 2.000 euros i poder plantar la tenda –llogar el terreny– té un cost d’uns 100 euros. A més, s’han de traslladar amb tot el que tenen”. Encara han de sortir un milió de persones.
Pel que fa a l’ajuda econòmica, la portaveu assenyala que els padrins i les padrines de les famílies fan les donacions a través d’una plataforma de ‘crowdfunding’, via PayPal. El procediment és una mica enrevessat, però. “A Gaza, lògicament, no hi ha caixers. Els refugiats no tenen compte en cap entitat bancària. És a partir de contactes que tenen fora que poden accedir a les donacions, a través dels dispositius mòbils. Així, poden comprar al mercat negre electrònicament”. Un grapat d’alls, per exemple, costa tres euros, explica la portaveu. Quant a l’acompanyament psicològic, “els padrins i les padrines estableixen un vincle directe amb els refugiats i poden donar-los suport a través de videotrucades o missatges de WhatsApp. La part psicològica és molt important, fonamental”. Burgués diu que els refugiats tenen accés dispositius mòbils, però la connexió es talla tot sovint.
La portaveu insisteix en el fet que la plataforma tot just comença a tenir una mica de cos: “Hem començat fa poc. Som molt joves i som molt pocs voluntaris. Ara comencem a posar-nos cara. Durant el mes d’agost, la feina s’ha fet essencialment a través de correu electrònic”. Burgués agraeix el forat que ha fet Espot a la seva agenda: “Pocs voluntaris tenen l’oportunitat de reunir-se amb el cap de Govern i la ministra d’Exteriors. Estem molt contentes. Ens han escoltat molt atentament. Han empatitzat amb la situació i han donat suport a la iniciativa”. El dia 28 de setembre, Hope Palestina convoca els ciutadans a “un acte per la pau” que tindrà lloc al Santuari de Meritxell.
Comentaris (52)